[PARCS] III: Qui i amb què?
En un parc de persones que hi interactuen d’una manera o una altra n’hi ha moltes i de moltes tipologies diferents. En aquest cas interessarà fer dues clasificacions molt marcades:
Usuaris directes: Els nens i nenes; nois i noies. Es consideren com a directes ja que el conjunt de productes de joc estaran destinats d’una manera molt específica a que ells els utilitzin i hi interactuïn.
Els nens són el col·lectiu més interessant per a atacar de manera directa en temes de consciència ambiental , o qualsevol aspecte educatiu ja que són més oberts i absorbeixen coneixements de tot arreu amb gran facilitat i sense prejudicis previs.
A més a més són un col·lectiu amb gran curiositat i ganes d’experimentar. Qualsevol cosa nova i diferent suposa un repte i un descobriment, de manera que inicialment és més fàcilment acceptat alhora que comunica molt més ràpidament.
Usuaris Indirectes: El Pares, mares, avis i tothom qui freqüenti el parc o pertanyi a la comunitat on els elements estan posicionats es considera usu
ari indirecte. Tot i que els acompanyants dels nois i noies que juguin; ja siguin pares, mares o avis seran els que més directament relacionats hi estaran. Tot aquest grup es considera usuari indirecte, però no per això menys important; ja que el parc al ser un espai de desconnexió, tranquil·litat, diversió i relacions potencia que qualsevol persona que estigui amb els seus fills, nets … es vegi influenciat per la dinàmica que crearen aquells objectes al parc i les accions i reaccions que s’hi donen al voltant.
És a dir que al estar en contacte amb aquests elements tot i que només sigui visualment obra d’algun noi o noia hi haurà una sèrie de conceptes i idees que plantejaran preguntes o convidaran a la reflexió també als més grans.
A part d’això es considera vital, que entre pares i fills hi ha un gran transvasament d’informació de totes les sensacions i emocions que s’han viscut en l’acció de jugar i actuar. De manera que tan el que els fills aprenguessin gràcies a aquests nous elements de joc seria transmès als pares des de la fascinació, curiositat o entusiasme. I el que els pares haguessin pogut veure o suposar des d’una perspectiva més tècnica o de coneixement podria ser també transmès als fills per poder entendre una mica millor el que està passant en els nous elements.
Pel que fa als elements físics presents en un parc són molts i molt variats. Es podrien diferenciar en dos grans grups que serien: els elements naturals propis de la vegetació i perifèria; i per altra banda el conjunt d’objectes disposats amb una funció concreta per a les persones, com el mobiliari, els jocs, o els serveis, etc. El que es pretén qüestionar és el següent. Seria posible unir aquests dos aspectes fins ara diferenciats? I que això fos d’una manera en que la persona que ho fes servir hi aprengués quelcom encara que fos de manera indirecta? Són preguntes a les que cal buscar desposta a través de nous productes o serveis.