http://www.youtube.com/watch?v=n3OYmBBpCu8

Amélie (título original: Le fabuleux destin d’Amélie Poulain, “El fabuloso destino de Amélie Poulain”) es una película franco-alemana, del género comedia romántica estrenada en 2001. El lema de la película era “Ella cambiará tu vida…” (En francés: “Elle va changer ta vie…”).
Co-escrita junto a Guillaume Laurant por su director, Jean-Pierre Jeunet, la película tiene como protagonistas a Audrey Tautou (Amélie Poulain) y a Mathieu Kassovitz (Nino Quincampoix). En Estados Unidos la distribuyó Miramax y en España Manga Films.
Amelie Poulain no es una chica cualquiera. Desde que murió su madre su padre dedica todo su afecto a un gnomo del jardín en su casa de Montmartre, donde ella creció y donde trabaja como camarera en un bar. Su vida es de lo más sencilla: le gusta tirar piedras al río, comer frambuesas, observar a la gente y, sobre todo, dejar volar su inagotable imaginación.
Amelie tiene un gran objetivo en la vida: intentar hacer más feliz la existencia de los demás. Para ello inventa toda clase de estrategias que le permitan intervenir, sin que se den cuenta, en las vidas de las personas que la rodean. Entre ellas está su portera, una infeliz que se pasa los días bebiendo vino de Oporto; Georgette la estanquera, una hipocondríaca sin remedio; o “el hombre de cristal”, un vecino enfermo que no puede salir de su casa y que se pasa los días reproduciendo el mismo cuadro de Renoir.
Pero la vida de Amelie se ve trastocada con la llegada de un muchacho extraño y peculiar: Nino Quincampoix. Nino trabaja de fantasma en el túnel del terror y en un sex-shop, y en sus ratos libres colecciona las fotos abandonadas en los fotomatones para buscar luego a las personas que aparecen en ellas.
Cuando se crucen, las vidas del extraño Nino y la enigmática Amelie darán un giro que ninguno de los dos puede imaginar…


Els objectes en el nostre entorn:
Els objectes en el món d’Amelie, són l’exemple de la màgia i la imaginació. Tot pot ser el que vulguem mentre tinguem il•lusió i inventiva. Els disc de vinil poden fabricar- se com les creps en el món de l’Amelie. El món dels objectes és il•limitat, cada objecte té tantes variants, que les persones podem aportar sempre coses noves. Podem agafar objectes que estan pensats amb una idea determinada i fer-los servir per tot el contrari.
Els objectes del nostre entorn, han estat creats per alguna persona que va decidir fer alguna cosa diferent de les altres. Mica en mica em anat construint el nostre entorn. Des de petites idees com posar un pal a un caramel, el chupachup, fins a la creació d’avions.


Els objectes record:
La pel•lícula també parla d’aquells objectes, record, posats en una capsa. Objectes que aconsegueixen transportar-nos al passat i recordar, moments, persones i sensacions.
Hi ha gent que aquests objectes els guarda en capses, altres que els col•loca al prestatge de casa i altres que els tenen fotografiats. En tot cas, els objectes ens aporten sempre alguna cosa més. Els dissenyadors, pensem objectes per un ús, un públic, amb una estètica, uns materials etc, però és el propietari d’aquests són els que realment els hi donen valor.
Les fotos carnet:
“El retrat:
Un retrat és la representació de la fisonomia d’una persona. El dibuix, la pintura o la fotografia són els mitjans més emprats per la consecució d’un retrat.
S’anomena retrat el gènere artístic que engloba el conjunt d’obres d’art que descriuen l’aspecte físic d’un personatge. Subgèneres són l’autorretrat i la caricatura. “
“El retrat fotogràfic és un gènere on es reuneixen tot un seguit de iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les qualitats físiques o morals de les persones que apareixen en les imatges fotogràfiques.
La seva pràctica es troba ja en els inicis de la fotografia on destaca la labor realitzada pels fotògrafs ambulants, els fotògrafs comercials dels estudis parisencs, els primers retrats psicològics, el retrat popular presentat per la fotografia academicista, així com l’obra documental de David Octavius Hill.
Els representants principals del retrat fotogràfic en els seus inicis són Nedar, Disdéri, Julia Margaret Cameron, Lewis Carroll, Gustave Li Gray, Etienne Carjat, Antoine Samuel Salomon, Pierre Petit o Lady Clementine Hawarden.
Amb posterioritat el gènere va ser evolucionant de forma paral•lela a l’esdevenir de la història de la fotografia raó per la qual, al costat de fotògrafs que es dediquen en exclusiva al que podríem entendre com la forma més ortodoxa del retrat fotogràfic, ens trobem amb fotògrafs adscrits a moviments concrets que s’apropen al retrat fotogràfic amb l’ocupació de les idees i tècniques pròpies d’aquests corrents.
Figures d’interès en el camp del retrat fotogràfic són Richard Avedon, Brassaï, Walker Evans, August Sander, Annie Leibovitz, entre uns altres.
Dintre del camp del retrat fotogràfic es desenvolupa amb força, durant el segle XIX i principis del segle XX,un subgénero propi conegut com la fotografia de difunts, en la qual destaca l’obra del fotògraf espanyol Fernando Navarro.”
http://www.wikilingua.net/ca/articles/r/e/t/Retrato_fotogr%C3%A1fico.html


Des de l’ inici de la pel•lícula, el retrat és un tema present, en la vida d’Amelie. El seu veí des de fa 20 anys pinta un dels quadres de Renoir, però hi ha un rostre que no aconsegueix plasmar.
El retrat, com un fet històric, que va començar en l’àmbit de la pintura, i que es va estendre molt més tard amb la aparició de la primera càmera fotogràfica. Aquesta ha anat evolucionant i convertint-se en un objecte més, en el nostre entorn quotidià, fins al punt de poder trobar màquines als metros i trens, anomenades “fotomatón”amb la que pots adquirir amb 3 minuts 4 fotografies carnet.
Les fotografies carnet són un estàndard que utilitzem per fer els documents d’identitat, els passaports, els carnets de conduir etc. Aquest patró consta, d’un fons blanc, i unes dimensions d’uns 40×30mm, on les persones surten de front i centrades, sempre mirant a la càmera.
La foto carnet és una representació totalment artificial. Malgrat tot, d’un rostre es pot extreure molta informació tant de físicament com de caràcter.
Hi ha un personatge a la pel•lícula que es dedica a recopilar aquelles fotografies que la gent s’ha fet , no els ha agradat i les han acabat llençant. Aquest noi té tot un recull, recopilades en un àlbum que acaba en mans d’ Amelie.
Ella imagina cada una de les històries de les persones retratades. I gràcies al joc de retrats Amelie, crearà un joc de misteri que la portarà fins al desenllaç de la pel·lícula.
anna queralt General