todo menos el objeto 2010

El fet que hagi triat un joc de rol per fer la comparativa m’ha portat a unes conclusions que si més no són curioses, ho dic perquè triar un joc de Rol implica triar un element que està creat per suplantar la personalitat dels que hi juguen. En aquesta direcció però la imaginació de les persones no pot anar més enllà de les coses que coneixen (el tema de la prespectiva que vam tocar a clase n’és un clar exemple) i com que no pot traspassar les barres les pautes que acaben esdevenint comparteixen patrons molt similars amb la vida real, tot i que la voluntat era tot el contrari.

Màgic The Gathering i tots els jocs de Rol reprodueixen escenaris i personatges creats a imatge i semblança del que tots coneixeim, així doncs la màjoria de les actituds, dels “ocurrirs”, que succeixen en la realitat, els espigadors per exemple, succeixen també a Màgic. Com hem vist l’actitut de recolector es veu clarament reforçada en el joc, així com el fet que s’acaben imposant els objectes com a transmisors d’experiències i històries. Màgic i qualsevol joc de Rol i m’atreviria a dir qualsevol objecte pot ser tractat sota els mateixos paràmetres que hem tractat a classe basant-nos en el mòn de les pràctiques artístiques. Com que qualsevol cosa pot esdevenir el producte d’una pràctica artística tots els productes són comparables en quant a la terminologia que hem utilitzat a classe.

L’última cosa que m’agradaria comentar és l’últim punt que uneix la temàtica de l’assignatura amb el Joc de Màgic. De fet un dels temes que més hem tractat és el “transcorrer/ocurrir” dels objectes i la comparativa amb les cartes no pot ser més directe. Quan vaig explicar el funcionament del joc vaig comentar l’existencia de 3 zones de joc, en realitat les úniques cartes que tenen activitat són les que estan en joc, és a dir, les cartes que tens o a la ma o a la biblioteca/cementiri no prenen part en la vida del joc, existeixen en ell com mers espectadors fins que el mag (l’usuari) les invoca i fa que succeeixin. I aqui tenim una bona posada en comú, les llaunes, l’urinal, el parament de la llar o moltes altres coses existien abans d’entrar en un museu, però només quan van exposar-se com a activitat artística van succeïr realment. El mateix urinal deu dies abans de que Duchamp el transformés, no tenia més valor que el de qualsevol altre, no era important, poc temps després es va convertir en una actitud, la importància de l’urinal en sí no és important com tampoc ho són les cartes, l’important era el que ens volia dir  i el que succeïa.

2010vellve General

MÀGIC the Gathering no només és un joc de rol, la seva perifèria s’exten en molts altres camps, la cultura d’archiu o el cas del col·leccionisme és potser el camp més important alrededor del joc.  El mateix joc porta implicit un archiu com ja vam comentar al primer post, existeix una diferenciació clara entre cartes segons colors, habilitats i especies. Aquesta diferenciació afecta en gran mesura als col·leccionistes de les cartes. Existeixen moltes corrents en cercles reduits que són col·leccionistes monocolors (nomes fan cartes d’un color) també n’hi ha de més especialitzats que col·leccionen cartes de la mateix especie.

El fet que del joc n’hagi sorgit el col·leccionisme ha afegit nous imputs en les perifèries del joc. L’empresa WIZARDS que és l’actual propietària dels drets del joc, fa uns anys va començar a comercialitzar diferents complements des de les fundes per a cartes als daus especifics de cada colecció.  Cada cop que es treu una nova edició de cartes surgeix una nova edició de tot el que les envolta.  Aquesta roda dóna una teòrica vida infinita al joc, doncs a la vegada que es generen edicions se n’elimien.

Existeixen cartes que són d’ús exclusiu de col·leccionistes doncs ha augmentat tant el preu amb el pas dels

anys que han estat impossibles d’assolir per als jugadors. Una d’aquestes cartes és el Black lotus, aquesta en concret ha assolit el preu més alt en tot l’àmbit màgic, 6.403 € l’any 2006 venuda en una sala de subastes de Berlin al que és un dels màxims col·leccionistes de Magic del mon.

La cultura d’archiu a màgic doncs ha creat un núvol d’objectes la única raó de ser és servir al col·leccionisme.

Tots els objectes mostrats pertanyen en dret de distribució a WIZARDS /Magic the gathering. Com hem parlat en el post anterior la persona que juga a rol el que busca és esdevenir un personatge diferent. Tots els objectes per tant son objectes que ajuden al jugador a ficar-se en el paper i fins i tot a crear una mica el paper al seu gust. Existeixen jugadors i col·leccionistes i ambdos conviuen i molts dels amants de Màgic comencen sent jugadors habitualment es passen a ser Jugadors i col·leccionistes i posteriorment es queden com a col·leccionistes.

En el cas de MÀGIC igual que en el de moltes altres empreses que ofereixen productes, no només et venen el producte en si, de fet el que els interessa vendre’t no és un producte, et venen un ROL, tothom sabria identificar el Rol que t’estan venen els de Machintosh, potser sense saber definir-lo bé. Quan decideixen vendre’t un Rol i no un producte el que fan és minar la teva creativitat i identitat, en el cas de machintosh la gent que se’n dona conta tard, craqueija els seus aparells, en el cas de magic van sorgir les Alteracions.

El fenòmen de les alteracions té el mateix punt de partida que el de la costumització d’objectes o el de crackejar aparells. Es busca saltar-se les regles per tal de fer el producte més a la mesura de cadescú. Van començar com un fenòmen aïllat i rebel, alguns dels grans jugadors firmaven les cartes que regalaven als seus seguidors, posteriorment van començar a surgir costumitzacions de cartes, primer poc invasives i cada cop més invasives fins a un punt que el comitè de Jutges de Magic i Wizards van decidir normativitzar també les alteracions. Tens tot el dret d’alterar la carta sempre que sigui visible el nom de la carta, el valor i les habilitats, fent això Wizards i Màgics asseguraven que les alteracions fossin legals, i així legalitzar el fenomen imparable i a més a més van sorgir alteracions de cartes de fàbrica, que com és evident eren edicions limitades i per tant pujaven el seu cost en el circuit col·leccionista.

2010vellve General

Tots i cadescun de nosaltres interpretem rols, segons la definició de l’enciclopèdia entre altres accepcions, l’anglesa ens diu que rol és la interpretació d’un paper, o la funció d’algún en el seu entorn social. La nostra manera de vestir els complements que triem i tots els objectes que ens envolten existeixen per a complir els rols estipulats.

Quan es tracta d’un joc de rol l’accepció pren una bessant més complexa. En aquests casos les persones que participen en l’activitat han de ficar-se a la pell d’un personatge, el seu rol per tant els guiarà en quines son les seves accions i també els obligarà en certa manera a tenir una pauta de comportament diferent a la seva habitual.

Els objectes en aquests casos ens serveixen per fer el paper més  creible, quan un actor es prepara un paper important primer s’ha d’empapar del que el personatge significa per entrar dins del rol del personatge. Els objectes son per tant el recolzament necessari per ajudar a la interpretació. Des de una fulla on es detallen totes les capacitats del personatge com passa a molts jocs de rol, a cartes que especifiquen habilitats, possessions i més, fins a cosplays complets (disfresses) en casos d’actors o de jocs de Rol en primera persona.

La interpretació del rol en Màgic es basa en una única idea, ets un mag amb poders que ha de destruir al contrincant o contrincants, les cartes esdevenen el testimoni d’aquest rol, besties, encanteris i altres li serveixen a la persona a entrar en el personatge.

Representar un rol per tant no és una cosa única dels jocs si no que està present en el dia a dia de les persones, quan una empresa com MACINTOSH et ven el set -Ipod, Ipad, Imac, Itouch, Iphone i tots els extres que t’afegeixen no només t’estan venent un producte si no que et venen la idea d’un ROL, la idea de que si utilitzes aquests objectes seràs el que els objectes estan representant. Aquesta manera de identificació a la inversa amb els objectes que s’utilitza pels departaments de màrqueting representa molt clarament aquesta idea de que els objectes van lligats al rol que representen i que per tant tenen el poder de “convertir” com a mínim en l’exterior la persona que en fa ús.

Tots i cada objecte ens explica una història, al fer ús de l’objecte aquesta història o part d’ella ens invaeix, la gràcia dels jocs de rol és buscar fer creíble el teu personatge, igual que en els actors. Per un jugador de rol en genèric la victòria té un sabor evidentment magnífic però el veritable plaer resideix en el joc i la perifèria d’aquest, com es desenvolupa la trama, la implicació dels jugadors i l’entusiasme que es transmet. Moltes vegades el final del jocs està pactat i molts cops la trama també, simplement el que es busca és el plaer de l’interpretació.

En el cas de Màgic, com s’ha dit, existeixen múltiples objectes que et fan de recolzament a l’hora representar el rol, les mateixes cartes són el primer contacte amb el personatge, però també s’han de tenir en compte tots els altres objectes desde les capses per guardar les baralles de cartes, passant pels “tapetes” que es posen per no fer malbé les cartes, fins als àlbums on els jugadors guarden les cartes que no utilitzen. La importància de crear un paper creíble es transfereix gràficament a tots aquests externs que he anomenat, tots els detalls estan cuidats i guarden una estètica semblant entre tots els objectes per crear una imatge de personalitat sense la necessitat de la persona. El jugador de MÀGIC per tant només s’ha de posar el vestit que li han donat fet i interpretar-lo tant bé com li sigui possible.

2010vellve 2010 2010vellve, magic, rol

Els jocs de rol són un dels passatemps més habituals entre molt tipus de públic, existeixen jocs de rol per tots els gustos i per totes les edats, jocs complexos i d’altres simples fan les delicies dels jugadors. Les temàtiques i els objectius de tots ells són ben diferents però tots ells o tots els que jo conec, tenen com intermediaris objectes. Ja sigui en el cas més clar de jocs de taula de rol, com seria el cas de Magic The Gathering, com altres del tipus World of Warcraft que utilitzen els ordinadors dels jugadors com a interfaç amb el mon del joc. L’altre extrem seria el cas dels jocs de rol en viu, on els objectes tenen un paper més subtil però totalment necessari pel desenvolupament del mateix, ja siguin disfresses, daus, o simples papers on et veus obligat a apuntar les dades del teu personatge. Perquè d’això es tracta sempre d’emular un personatge que no ets, i els objectes esdevenen els teus estris per fer-ho.

En el cas de Magic et converteixes en un deckmaster com diu el dors de les cartes un “mag” que mitjançant les cartes que tens a la mà i al terreny de joc ha de conseguir destruir al seu adversari. Tot i que la mecànica pugui semblar complexe tot està pautat pel que serien els creadors de Magic, o la empresa que en té els drets. I cada cop que surten noves cartes (un o dos cops l’any) es creen “fe d’erratas” per corretgir possibles discordances de les noves cartes o dubtes que puguin surgir.

Per cada jugador existeixen tres espais del joc, la teva mà, on tens les cartes que encara no has jugat, el terreny de joc, que compendria totes les cartes d’ambdós jugadors que intervenen activament en el joc, la biblioteca que és d’on el jugador va robant les cartes i el cementiri o lloc on es desen les cartes que han deixat el terreny de joc.

Totes les cartes tenen especificacions diferents, desde el tipus de carta que és fins a les habilitats que té,.

Cada carta es diferencia de les altres segons Color Tipus, varietat, habilitats i cost.  Si comencem pel cost aquest defineix segons el “mana” (una paraula que té molta extensió en els jocs de rol tenint sempre la mateixa funció). El manà és la materia prima que et permet poder tirar totes les altres cartes, existeixen multitud de manàs diferents pero en la bàsica és diferèncien pels 5 colors de màgic, blanc,  blau, negre, vermell, verd. que esdevenen el color de la carta.

La posició d’aquests colors defineix afinitats i “enemistats” entre els diferents grups de cartes. Per exemple, blanc i negre i blanc i roig son colors oposats i blanc i verd o blanc i blau son afins. Al principi màgic només tenia cartes monocolor, en l’actualitat ja existeixen cartes tricolors i fins i tot alguna que necessita de tots els colors de manà. Com en qualsevol cosa el cost, en aquest cas de la carta, et dona una clara relació amb les altres parts de la carta, un cost alt implica una carta de habilitats poderoses però el que realment es busca és l’optimització del cost/habilitat.

Màgic no és un joc tancat, el fet que vagin surgin noves edicions fa que l’objecte del joc, les cartes, també variin i aquest és un dels punts forts del negoci i del joc. Perque ens entenguem, si cada any treuen 1 edició  com a mínim, vol dir que una edició antiga  queda clausurada i que per tant totes les cartes de l’edició antiga que no han esat reeditades en cap edició queden prohibides en els circuits de joc reglamentats.

Això implica que els jugadors que pretenen guanyar-se la vida o els que hi dediquen molt temps, han d’estar totalment reciclats en cada moment i crea en molta gent un cicle viciós doncs la sortida de noves cartes és una oprotunitat perfecte per millorar la teva baralla i així guanyar a la persona que no havies pogut guanyar l’ultima partida. Diguem que com que l’objecte té un “ocurrir” constant i que a més evoluciona també constantment si entres en la dinàmica de jugar és impossible no seguir comprant.

Així doncs es pot començar a entendre el paper tant important que esdevé l’objecte en el joc de magic, doncs més enllà de la imaginació que hi posi cadescú, en màgic els objectes que transcorren són l’escencia palpable del joc.

2010vellve 2010 vellve

Siempre parece que el rol desde la opinión publica ha sido visto como algo raro y potencialmente peligroso (algo parecido a la visión de la opinión pública frente a los artistas) , sin embargo fuera de ingenuos e ignorantes planteamientos, este juego de cartas que ni siquiera puede ser considerado un juego de rol, sí, nos permite entrar en un universo verdaderamente fascinante.

MAGIC THE GATHERING o MAGIC LA REUNIÓN como es traducido y nombrado en castellano, es un juego de cartas que ha cautivado a miles de personas en todo el mundo, y ¿por que?

Pues por la combinación de unos acertados factores, en primer lugar una mecánica de juego innovadora y atractiva, con muchas posibilidades, amplia, que dificulta la rutina en el juego. En segundo lugar, el entorno de juego tan envolvente y rico creado para recrear el juego, de hecho este entorno es el que en próximos posts tratare más a fondo. Y es que Magic puede llegar a ser tan apasionante como una partida de ajedrez.

Luego esta el coleccionismo ya por 8 colecciones y unas cuantas especiales. No me preguntáis cuantas cartas existen, pero deben existir miles, las cuales  pueden ser valoradas en precios que mas de uno se echaría a temblar, se puede llegar a pagar hasta 6000 € por uno de estos trozos de cartón, pues de algunas cartas que han sido impresas se han producido cantidades ridículas y su cotización es altísima.

Cuando dos jugadores se baten en un duelo ambos apuestan una carta que el perdedor deberá dar al ganador, os podéis imaginar la atracción que supone jugar a un juego así con el afán de mejorar nuestras cartas y con el riesgo que supone perderla, recordad que el valor de algunas cartas es bastante alto. Por fortuna la suerte también juega su papel, así nosotros vamos sacando cartas de una baraja (llamada MAZO) en la que dependiendo de nuestra suerte podremos o no, dar mas pelea a nuestro rival, pero no nos engañemos es la estrategia y las cartas que poseamos la que nos darán el handicap ganador o no ganador.

Sería muy difícil sintetizar en estas líneas todo el espíritu de este sensacional juego, pero deciros que el juego fue ideado por unos señores americanos entusiastas de los juegos de ROL llamados Peter Adkison y Richard Garfield que ya en su época universitaria ideaban el mecanismo del juego luego apadrinado por Wizard of The Coast.

No quiero olvidar hablaros del FUTURO y el futuro es Magic The Gathering On-line, por un momento imaginaros poder jugar en cualquier momento con cualquier persona a MAGIC, en cualquier parte del mundo, con los mejores del mundo, tener las ultimas cartas ¿apasionante? pues quizás aunque el encanto de sentarse en una buena mesa e intercambiar miradas o charlas no es lo mismo, que estando delante del ordenador sin embargo si abre una nueva puerta a este fascinante mundo.

http://www.elobelisco.net/magic.htm

2010vellve 2010 gathering, magic, rol