Intentar allunyar-se d’un fet, acció o producte per entendre’n tots els factors i elements que hi intervenen al voltant no és tasca fàcil ni senzilla. Tot i que si molt important per realment entendre el tot del objecte o l’esdeveniment. En aquest petit estudi, tot i ser tan breu ha permès ampliar la mirada cap als parcs. Entendre desde què suposen a nivell global per la ciutat, poble o el territori en general, fins a quines conseqüències poden arriba a tindre sobre les persones, les seves realcions, hàbits o actituds mentres els visiten o en gaudeixen. Aquesta tipologia de mirada desde la llunyania permet un entendiment global que a la vegada fa adonar-se de petits elments que a primeravista serien invisibles o inrelacionables i que realment tenen un gran pes per a conformar la idea, imatge o concepte del que s’està parlant. Potser ha faltat estudiar de quina manera tots aquests indrets queden reflectits en el registre al llarg de la història, el treball s’ha centrat més en tot el que envolta als parcs i concretament la proposta de parc realcionada amb el projecte final d’estudis que efoca més cap a la bessant social i de sostenibilitat, per altra part, que no menys importat, el registre, el record i la posterior imatge que es te de tots aquests llocs són alguns dels satèl·lits que també giren al voltant i que hi infleixen de la seva manera. Una de les altres coses que ha faltat potser ha estat l’analisi de com aquest indret ha anat variant al llarg del temps depenent de les costums de la gent, l’evolució de la societat, les necessitats i la velocitat que tot ha agafat. Aquests són aspectes fàcilment relacionables amb altres que ja s’han parlat i que d’alguna manera ja hi queden relacionats. Queden doncs alguns fils per estirar i investigar que hi ha al final, però això és bo perquè fa adonar-te que els elements que evolten a un producte, acció, esdeveniment, sevei, etc…. són tants i tan variats que cal estar molt alerta i pendre informació, opinió i dades de moltes i moltes bandes diferents al llarg del temps per poder realment comença a entendre les coses de manera plena.
Així doncs es valora molt positivament aquest anàlisi ja que se’n han pogut extreure conclusions molt valuoses de cara al desenvolupament del projecte però al mateix temps d’arguments solids amb els quals defençar-lo a l’hora de la seva crítica.
2010_PAU_sabater General
Hi ha espais amagats en les nostres ciutats, espais petits però acollidors, espais que costa de trobar, espais que no es freqüenten, espais macos i agradables tot i que vistor per molt pocs, espais que aspiren a ser més, espais que son necessaris i no s’utilitzen, espais, espais que tenen històries per explicar, que no els visitem per mandra, per desconeixença o indiferencia. Efiectivament estic parlant dels espais comunitaris. En les ciutats de la nostra societat aquests espais com ja he descrit són llocs realment oblidats on no s’hi compta de fer res interessant o productiu. El model de creixement urbanístici i paisatgístic que s’ha pres en aquest país ha afavorit molt remarcablement en aquest fet. De manera que poques comunitats poseeixen un espai propi lliure de ciment per a poder-hi realizar qualsevol tipus de tasca o activitat. Es pota gafar l’exemple “icònic” i ampliament conegut de l’eixample de Barcelona, a on la primera idea era establir un petit espai de tranquilitat per a casa comunitat de persones, però que al llarg dels anys i per motius molt diversos aquests espais no s’han aprofitat d’una manera col·lectiva, eficaç i benefisiosa per la gran majoria. Els únics espais comunitaris que actualmente existeixen són de lleure com piscines i elements recreatius. Això já és més que el que há succeit en molts casos, però es considera que la relació que s’hi arriba a establir es poca o de poc valor ja que tot el que hi ha ve impossat amb la seva funció i dona poc marge d’acctuació als usuaris.
Això no és així en motls altres indrets del món, però especialmente a Europa. En alguns països com Italia, Alemanya, Anglaterra o els paísos nòrdics aquests indrets s’han valorat i s’estan valorant moltíssim. De manera que já a l’hora de planificar urbanísticament es te en compte, però després a l’hora de l’organització també s’hi pensa per a crear diferents estratègies, serveis o sistemes d’activitat i producció que beneficiin a la comunitat que s’en cuida i al mateix temps esta aprofitant al màxim un espai com aquell i generant una sèrie de relacions socials i humanes super interessants. Es podrien citar alguns exemples com el Bedzed, un barri sostenible creat a les afores de Londres en 2006. Aquest barri un dels aspectos més interessants que proposa des del meu punt de vista, és el fet de compartir una sèrie de serveis entre totes les persones que hi viuen, i perquè? Doncs per què així estalvien recursos, manteniment i espai; però a la vegada están vinculant a les persones a partir d’una activitat comuna que els aportarà beneficis a tots des del momento que ho facin col·lectiu així que tot són oportunitats favorables a les persones i al medi ambient.
Així doncs en aquest projecte és vol donar un pas en aquesta línea. Ja que havent estudiat tot els elements perifèrics que envolen els espais comunitaris, s’ha arribat a la conclusió que hi ha moltes oportunitats per aprofitar i innovar. Es vol fer així precisament pel gran volum d’accions, sentiments, sensacions i activitats que suceeixen en indrets com aquests. Sembla especialment interessant quan fins al moment hi há poques accions o projectes en aquesta direcció.
2010_PAU_sabater General
En un parc de persones que hi interactuen d’una manera o una altra n’hi ha moltes i de moltes tipologies diferents. En aquest cas interessarà fer dues clasificacions molt marcades:
Usuaris directes: Els nens i nenes; nois i noies. Es consideren com a directes ja que el conjunt de productes de joc estaran destinats d’una manera molt específica a que ells els utilitzin i hi interactuïn.
Els nens són el col·lectiu més interessant per a atacar de manera directa en temes de consciència ambiental , o qualsevol aspecte educatiu ja que són més oberts i absorbeixen coneixements de tot arreu amb gran facilitat i sense prejudicis previs.
A més a més són un col·lectiu amb gran curiositat i ganes d’experimentar. Qualsevol cosa nova i diferent suposa un repte i un descobriment, de manera que inicialment és més fàcilment acceptat alhora que comunica molt més ràpidament.
Usuaris Indirectes: El Pares, mares, avis i tothom qui freqüenti el parc o pertanyi a la comunitat on els elements estan posicionats es considera usu
ari indirecte. Tot i que els acompanyants dels nois i noies que juguin; ja siguin pares, mares o avis seran els que més directament relacionats hi estaran. Tot aquest grup es considera usuari indirecte, però no per això menys important; ja que el parc al ser un espai de desconnexió, tranquil·litat, diversió i relacions potencia que qualsevol persona que estigui amb els seus fills, nets … es vegi influenciat per la dinàmica que crearen aquells objectes al parc i les accions i reaccions que s’hi donen al voltant.
És a dir que al estar en contacte amb aquests elements tot i que només sigui visualment obra d’algun noi o noia hi haurà una sèrie de conceptes i idees que plantejaran preguntes o convidaran a la reflexió també als més grans.
A part d’això es considera vital, que entre pares i fills hi ha un gran transvasament d’informació de totes les sensacions i emocions que s’han viscut en l’acció de jugar i actuar. De manera que tan el que els fills aprenguessin gràcies a aquests nous elements de joc seria transmès als pares des de la fascinació, curiositat o entusiasme. I el que els pares haguessin pogut veure o suposar des d’una perspectiva més tècnica o de coneixement podria ser també transmès als fills per poder entendre una mica millor el que està passant en els nous elements.
Pel que fa als elements físics presents en un parc són molts i molt variats. Es podrien diferenciar en dos grans grups que serien: els elements naturals propis de la vegetació i perifèria; i per altra banda el conjunt d’objectes disposats amb una funció concreta per a les persones, com el mobiliari, els jocs, o els serveis, etc. El que es pretén qüestionar és el següent. Seria posible unir aquests dos aspectes fins ara diferenciats? I que això fos d’una manera en que la persona que ho fes servir hi aprengués quelcom encara que fos de manera indirecta? Són preguntes a les que cal buscar desposta a través de nous productes o serveis.
2010_PAU_sabater General avis i tothom qui freqüenti el parc o pertanyi a la comunitat on els elements estan posicionats es considera usuari indirecte. Tot i que els acompanyants dels nois i noies que juguin; ja siguin pares, com el mobiliari, curiositat o entusiasme. I el que els pares haguessin pogut veure o suposar des d’una perspectiva més tècnica o de coneixement podria ser també transmès als fills per poder entendre una mica millor el, de manera que inicialment és més fàcilment acceptat alhora que comunica molt més ràpidament. Es pretén crear un conjunt d’objectes lúdics i de joc com ja s’ha exposat perquè es considera la diversió , diversió i relacions potencia que qualsevol persona que estigui amb els seus fills, els jocs, En un parc de persones que hi interactuen d’una manera o una altra n’hi ha moltes i de moltes tipologies diferents. En aquest cas interessarà fer dues clasificacions molt marcades: Usuaris directes: E, etc. El que es pretén qüestionar és el següent. Seria posible unir aquests dos aspectes fins ara diferenciats? I que això fos d’una manera en que la persona que ho fes servir hi aprengués quelcom enca, mares, mares o avis seran els que més directament relacionats hi estaran. Tot aquest grup es considera usuari indirecte, nets ... es vegi influenciat per la dinàmica que crearen aquells objectes al parc i les accions i reaccions que s’hi donen al voltant. És a dir que al estar en contacte amb aquests elements tot i que , o els serveis, o qualsevol aspecte educatiu ja que són més oberts i absorbeixen coneixements de tot arreu amb gran facilitat i sense prejudicis previs. A més a més són un col·lectiu amb gran curiositat i ganes d’ex, però no per això menys important; ja que el parc al ser un espai de desconnexió, que entre pares i fills hi ha un gran transvasament d’informació de totes les sensacions i emocions que s’han viscut en l’acció de jugar i actuar. De manera que tan el que els fills aprenguessin gràci, tranquil·litat
Expressar quines actituds prenen les persones en un indret com un parc és molt complex i poc definible, ja que aquestes podrien ser tan variades com emocions es poden arribar a sentir, però es creu especialment interessant destacar que en general els parcs són un indret on les persones acostumen a estar molt a gust, de més bon humor i que ajuden a divertir-se, canviar la rutina i desestressar-se. Per tant es podria extreure una petita conclusió que afirmaria que en línies generals un parc és un espai positiu.
Aquests es un aspecto que sembla que es considera poc en aquests indrets actualment. Antigament als parcs i els jardins se’ls donava moltíssima importancia i valor. Ja que era una manera d’acostar-se a la naturalesa i apreciar la seva bellesa des d’una prespectiva de lestètica humana. Des de molt a l’antiguitat l’home ha volgut dominar la naturalesa però al mateix temps ha sentit la necessitat de no prescindir-ne totalment pel que aquesta aporta a les persones. Aporta un conjunt d’estímuls difícils de descriure. De manera que ja siguin d’una manera o d’una altra segons les cultures, amb més o menys intervenció, més o menys grans, més o menys accesibles, poques cultures n’han prescindit.
Per altra banda actualment i degut al creixement desmesurat desde la segona revolució industrial, poc a poc aquests espais s’han anat perdent més i més en contraposició a les edificacions, el metall, els maons i el formigó. Això està provocant un lent però profunt allunyament de la naturalesa, les seves forces, formes, característiques i també bellesa i màgia de la qual es parlava anteriorment.
Per tant un dels aspectes que es vol potenciar en el projecte del parc per a la conciencia medioambiental és el fet de valorar aquests espais com tot el que signifiquen i el que ens aporten. De fet els ciutadans de peu mai prenen cap decisió sobre les severs arees de natura, o parcs o com se li vulgui dir, sempre ve imposat per un ajuntament o ens semblant. Después d’aquests canvis al llarg del temps actualment sembla que hi ha una necessitat lantent de que aquestes coses canviin i que necessitem acostar-nos a la natura una mica més. Aquesta seria una de les actituds que pretén potenciar aquest projecte a partir de l’acció en un esapi. Una acció on la persona pugui veure resultats del que fa. Intervenir-hi de manera indirecta sense haver-hi de treballar directament.
Aquestes són algunes actiuds positives que es volen potenciar juntament amb totes les que sorgirien al voltant. Ja que com s’ha esmentat inicialment el parc és un indret de sensacions positives de manera que es considera que proporcionan motius pel “positivisme” s’en generarà cada cop més.
2010_PAU_sabater 2010
En aquesta investigació es preten esbrinar o simesno reflexionar sobre alguns dels fenomens, espais, sensacions i experiències que suceeixen al voltant d’un projecte sobre la consciència mediomambiental en les societats contemporanies actuals a partir del joc i la diversió dels més petits.
I com aquesta pot afectar en la consciència i la reflexió a molt diferents nivells.
S’analitzaran alguns espais els quals es qüestiona el seu ús, i funció fins al moment. S’analitzaran els comportaments en situacions donades en aquests espais, es questionarà les activitats pròpies d’aquests indrets i com s’entenen i veuen desde fora. Es questionarà també alguns aspectes de la nostra societat que tenim molt sobre entesos i que potser en el moment actual necessiten una revisió, relfexió i nou enfocament.
S’intentarà no recol·lectar petits fragments d’elements concrets ja existents sinó basar-se concretament en aquest cas i analitzar tots els aspectes perifèrics concrets i regionals que afectarien a l’element o servei en concret.
Es pretén fer alguna reflexió sobre el fet de com es registra una activitat complexa com aquesta. Qui en son els protagonistes i actors secundaris, com els hi afecta, com afecta a la gent del voltant de manera indirecta, quines preguntes llença a nivell de ciutat i comunitat, quines idees preestablertes posa en dubte, què pretén dencunciar i què i com ho vol comunicar.
En Aquest petit esquema es poden veure alguns dels àmbits que es troben en la periferia d’aquest producte i els quals es volen treballar.
Apareixen destacats aquells que pel moment més interès tenen.
2010_PAU_sabater 2010
