“Siempre, Coca-Cola”
Sembla increïble que una fórmula secreta pugui arribar tant lluny i arribar a influenciar d’una manera tant brutal, en tants àmbits, ja no només alhora de consumir un bon producte sinó la simbologia que s’ha creat al seu voltant.
La Coca-Cola ha adquirit tal lideratge, que esta per sobre de molts altres productes. Ha intentat marcar tendències en la societat, a través de mantenir un estil publicitari intel·ligent, que ha anat evolucionant paral·lelament als esdeveniments històrics i socials; que ha tingut en compte els comportaments dels diversos sector socials, els interessos, les modes, les formes de relació de les persones, el rol social i laboral de la dona… i d’aquesta manera ens puguem sentir identificats. Utilitzant missatges que apel·len directament a les emocions, ja que som sers racionals però també emocionals, i les emocions ens condicionen alhora d’elegir.
Unes idees que sense adonar-nos estan en el nostre subconscient i que relacionem amb la marca: la vida sana, el plaer, l’amistat, els bons records, la superació personal o la felicitat.
Diuen que la millor publicitat es aquella que no es nota, la que passa desapercebuda però que després tothom en parla. Que millor que per aconseguir això, parlar d’una cosa a la que tots aspirem. Tots volem la felicitat, tot hi que cadascun de nosaltres l’associa amb diferents aspectes, però hi ha coses que en general a tots ens fan més o menys feliços: la salut, l’amor, la llibertat… Si una empresa aconsegueix associar els estats d’ànim gratificants, amb la seva marca, és el màxim. Perquè les persones, si troben aquests estats d’ànim voldran consumir el producte , o encara millor, pensaran que per arribar a la felicitat necessitaran consumir-la. Això és el que ha aconseguit Coca-Cola, associar-se amb les coses bones de la vida. Sembla increïble que amb una gasosa s’arribi fins aquí. El més curiós es que Pemberton, va inventar una medicina per al mal de cap i gràcies a que des de 1886 ens han inculcat aquest pensament per associar la Coca-Cola a l’optimisme, la joventut, les ganes de viure… quan repeteixes tantes vegades això durant tant de temps, acaba calant. tot això no ho fa el fet que tingui bon gust, ni que tingui gas, ni que tregui la set, això ho tenen altres begudes, el que té Coca-Cola és que tots l’associem als bons moments. Tan és el que venguis, el més important és saber-ho vendre.
Aquesta forma d’observar la societat es un dels seus principals èxits. Generant un resultat beneficiós a partir d’una estratègia seductora, ha aconseguit que els consumidors prefereixin la Coca-Cola avanç que qualsevol altre beguda, perquè l’associació mental del consumidor l’ha acabat influenciant. Està arraigada al pensament, no fem cas de les critiques que rep el producte, no podem deixar d’elegir-la, ens ha seduït i convençut.
Però com ha aconseguit anar més enllà del que veritablement és o pel que realment es va crear, aquesta frontera la creuat des del començament. Coca-Cola és una mica com els recol·lectors del documental, que d’un objecte ja insignificant aparentment li donaven un valor únic, propi o nou, penso que Coca-Cola d’alguna forma també a aconseguit això, recol·lectar persones, emocions i missatges, ha aconseguit que tots ens puguem arribar a identificar no amb la marca ja sinó amb la seva idea. Arreu del món i qualsevol persona la coneix. Des de els soldats de la Segona Guerra Mundial on Coca-Cola en aquell context, significa molt més que el que representa, un moment d’esperança, d’evasió, de llibertat, deixa de ser un objecte, un producte a ser molt més que això, a tenir un valor incalculable per aquells que la posseïen.
Quan Duchamp va agafar l’urinari, el va firmar amb un pseudònim “R. Mutt” i el va titular “Font” i el va exposar en una galeria, va significar una acció totalment conceptual, un gest absolutament revolucionari en aquell moment. Paradigma de l’art modern, l’urinari de Duchamp, un objecte ja fet, que un dia va elegir l’artista i va ser elevat a la categoria d’obra d’art. Fa d’aquest objecte de disseny, una obra d’art des de el moment en que l’exposa a una galeria. Es transforma d’un objecte utilitari, d’una eina produïda industrialment i en sèrie, d’un objecte amb una forma i una finalitat pràctica a una cosa inútil, és a dir el transforma en un objecte per ser contemplat, protagonista per si sol. Amb això, posava de manifest que l’artista ja no necessita treballar amb les seves mans, una obra d’art ja no ho requereix necessariament. L’objecte per si sol porta una reflexió conceptual, una idea.
Coca-Cola es això es com l’obra de Duchamp, s’ho pot permetre, va mes enllà d’un simple refresc, Coca-Cola esta exposada al MOMA, com a objecte, ja no com a producte. deixa de ser-ho per convertir-se en un objecte físic i en una idea, que la podem tocar, la podem veure, la podem olorar, assaborir i admirar.
