todo menos el objeto 2010

Sobre Ives Klein:

-Algunas de sus actividades anticipan lo que será el arte conceptual; entre ellas, la presentación en la galería Iris Clert de París de una exposición titulada Vacío (1958). Consistió en dejar un espacio completamente desnudo, lo que para Klein significaba una exhibición de zonas de sensibilidad pictórica inmaterial, que no dudó en “vender”. Las ganancias fueron arrojadas al Sena.- (http://www.biografiasyvidas.com/)

Gràcies a aquest acte de vendre espais inmaterials, podem interpretar, entre altres coses, que Ives Klein ens mostra una de les facetes més “curioses” de l’art i de la societat en general: El poder de lo simbòlic. Els espais inmaterials “per se” no tenien cap mena de valor, al igual que els diners que va rebre a cambi. És quan, gràcies a un arrelat acord social, que aquests elements prenen un valor real i simbòlic. És sorprenent com lo simbòlic és lo real/útil en la societat.

El fet de que Ives Klein llencés els guanys (diners/or) al Sena es pot entendre com una questió d’equilibri: si amb quells diners s’hagués comprat (per exemple) un cotxe, això voldria dir que un “espai inmaterial” equival a un cotxe, i això és una animalada. Però paradoxalment, i gràcies als mecanismes de l’Art, on lo que toca l’artista es converteix en or, el certificat d’haver comprat “l’espai inmaterial” segur que val molt més que un cotxe.

\”Yves Klein o El comerciante muerto\” És un document que parla sobre Yves Klein i de com aquest va entendre les seves propies obres d’art com a mercaderies d’intercambi. Va veure com les obres, més enllà de la qualitat pictòrica, tenien el valor de poder ésser intercambiades per altres coses. Així com ho fan els diners.

Conclusió: El valor de moltes de les coses materials “per se” és mínim. Aquestes coses materials tenen un valor “real” o útil en quant a símbols, en quant a lo que representen. Els diners representen el dret a l’adquisició de béns i serveis, i és només en aquest sentit que tenen valor. La forma de justificar que allò que has comprat no és una imitació/falsificació, és l’alt preu que has hagut de pagar, que consta en el ticket de compra. Sense el ticket, qualsevol podria dir-te que és una bona imitació i no ho podries ratificar.

2010_GuillemArenas General

Els diners han estat un tema recurrent al llarg de la història. A continuació hi ha un recull de frases sobre els diners que han dit personatges públics amb certa infuència:

“De aquel que opina que el dinero puede hacerlo todo, cabe sospechar con fundamento que será capaz de hacer cualquier cosa por dinero.”
“Si quieres conocer el valor del dinero, trata de pedirlo prestado.”
Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista y científico estadounidense.

“Mi sueño es el de Picasso; tener mucho dinero para vivir tranquilo como los pobres.”
Fernando Savater (1947-?) Filósofo español.

“No estimes el dinero en más ni en menos de lo que vale, porque es un buen siervo y un mal amo.”
Alejandro Dumas (1803-1870) Escritor francés.

“El dinero, que ha hecho morir a tantos cuerpos, hace morir todos los días a miles de almas.”
Giovanni Papini (1881-1956) Escritor italiano.

“Algo habrá de malo en la riqueza cuando a todo el mundo le da vergüenza confesar que la tiene.”
Noel Clarasó (1905-1985) Escritor español.

“Estoy absolutamente convencido que ninguna riqueza del mundo puede ayudar a que progrese la humanidad. El mundo necesita paz permanente y buena voluntad perdurable.”
Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.

“Un banquero es un señor que nos presta un paraguas cuando hace sol y nos lo exige cuando empieza a llover.”
Mark Twain (1835-1910) Escritor y periodista estadounidense.

“El dinero es una nueva forma de esclavitud, que sólo se distingue de la antigua por el hecho de que es impersonal, de que no existe una relación humana entre amo y esclavo.”
Leon Tolstoi (1828-1910) Escritor ruso.

“El principal valor del dinero radica en que lo estimamos más de lo que vale.”
Henry-Louis Mencken (1880-1956) Periodista y escritor estadounidense.

“El dinero es un estiércol estupendo como abono, lo malo es que muchos lo toman por la cosecha.”
Joseph Joubert (1754-1824) Ensayista y moralista francés.

“El dinero es la tarjeta de crédito de los pobres.”
Herbert Marshall McLuhan (1911-1980) Comunicólogo canadiense.

“El dinero y no la moral es el principio de las naciones fuertes.”
Thomas Jefferson (1743-1826) Político Estadounidense.

“El oro circula porque tiene valor, pero el papel moneda tiene valor porque circula.”
Karl Marx

“Cuando no se tiene dinero, siempre se piensa en él. Cuando el dinero se tiene, sólo se piensa en él.”
Paul Getty

“Por oro no vendas lo que nunca podrás comprar con oro: la tranquila siesta, el satisfecho día, la limpia fama y la conciencia alegre.”
Samuel Johnson

“Con dinero sólo se compra lo que se vende.”
Reinaldo Temprano

És curiós com habitualment s’associa “tenir diners” amb riquesa, quan la riquesa és molt més que el dret a tenir béns/serveis, és gaudir-ne i gaudir de tot allò que els diners no poden comprar.

Sobre Marcel Duchamp:

-L.H.O.O.Q. es una obra de arte de Marcel Duchamp realizada en 1919. Es uno de los ready-mades de Duchamp. Los ready-mades son objetos que han sido producidos en serie, normalmente destinados a un uso utilitario y ajenos al arte que se transforman en obras arte por el mero hecho de que el artista los elija y les cambie el nombre, los firme o simplemente los presente a una exposición artística. En L.H.O.O.Q. el objeto es una tarjeta postal barata con una reproducción de la conocida obra de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa, a la que Duchamp dibujó un bigote y una perilla con lápiz y le puso un título.

El nombre de la obra, L.H.O.O.Q. es homófono en francés de la frase «Elle a chaud au cul», literalmente «Ella tiene el culo caliente».

Duchamp realizó varias versiones de L.H.O.O.Q. de diferentes tamaños y soportes. Una de ellas, es una reproducción en blanco y negro de la Mona Lisa sin bigote ni perilla que llamó L.H.O.O.Q. Afeitada.- (http://es.wikipedia.org/)

Ens trobem davant d’un altre cas on la firma de l’artista és primordial per establir que això és una obra d’art. Com pot un folletó imprès industrialment, amb quatre ratlles pintades, esdevenir una obra d’art sense la firma d’un artista reconegut?

Aquesta ha estat l’essència de l’art dels últims anys: l’art ha esdevingut una fàbrica d’elements que tenen valor en quant a mercaderia, en quant poden ésser intercambiats per altres coses. La firma de l’artista em recorda a la firma dels GoldSmith (del primer video) a l’hora de crear valor del no res.

2010_GuillemArenas General

Anem de viatge. Un cop n’em tornat, el viatge ja no existeix en sí mateix, però existeix en quant a records, fotografies, videos, souvenirs… el mateix passa amb qualsevol realitat ja succeïda: records, fotografies, videos, documents, dades, informacions, textos, objectes, making-offs, obres, museus, webs, representacions… i també passa amb els objectes, en aquest cas amb els diners.

Caminant pel carrer podem suposar si la persona que passa pel nostre costat té molts o pocs diners, i no és pas perquè els portin enganxats al front.

Normalment ens basem en la roba, els complements, la higiene, el pentinat i fins hi tot l’actitud. Si analitzem més la persona podem mirar en quin vehicle es desplaça, a quins llocs va, on viu, què menja… i relacionem els diners que té o no té amb mèrits propis de la persona. Doncs no sempre és així, hi ha molts mecanismes pel qual una persona pot tenir diners “no merescuts”: perquè els hi ha donat algú (ex. pares-fills), perquè els hi ha tocat la loteria, perquè els ha robat, perquè ha estafat o explotat a algú, o perquè (i aquest es el motiu més freqüent) la seva feina genera molts més diners dels que hauria de generar.

M’explico a través d’un exemple: perquè els futbolistes de primera divisió (a espanya, per exemple) guanyen tants diners? Perquè simbolitzen una serie de valors que atrauen a molta gent: esport/salut, honor, rivalitat, victòria, venjança, acció… Quan hi ha partit, les botiques, els restaurants, etc. estàn buits. En aquell moment tot lo relacionat amb el futbol (el camp, la tv, els bars…) s’emporten els diners de milers de negocis. El que vull dir amb això és que el valor simbòlic s’imposa desmesuradament sobre el valor o el mèrit real de les coses.

El que passa amb el futbol passa també amb els objectes, els productes comercials, les marques i les obres d’art. Això no passaria o passaria d’una altra manera si els valors que tenim com a societat fóssin uns altres.

2010_GuillemArenas General

Corren molts videos per internet on s’explica l’origen dels diners. A continuació n’hi han tres que mostren punts de vista diferents sobre el tema.

El primer és un video de “lectura fàcil i entretinguda” que explica de manera simplificada l’origen dels diners i clarifica com funciona la creació actual dels diners, els préstecs, la inflació…IMPRESCINDIBLE:

¿Cómo se crea el dinero ? (part 1/5)

Després de veure aquest video hom entén perquè constantment “pugen els preus” dels productes/serveis. És la conseqüència de la devaluació del diner, ja que d’aquest, cada cop n’hi ha més. Se’n crea més amb cada crèdit, cada préstec, cada hipoteca. I al meteix temps es crea més deute, amb els interessos: uns diners que mai s’han creat.

Si al banc no li han costat res els diners que t’ha deixat, perquè els hi has de tornar amb interessos?

Seria més lògic pagar interessos per diners que et deixa un amic, diners que ha aconseguit treballant (no dic que s’hauria de fer, només dic que seria més lògic).

A continuació hi ha el video d’una conferència de Lluís Maria Xirinacs, polític, filòsof i escriptor català on se’ns explica d’una manera més àmplia (atenent factors socials i psicològics) l’origen de l’economia, del mercat, del treball, de l’empresa i de la moneda. Ens explica també altres sistemes anteriors d’intercambi i en proposa un de nou. El video es dens i poc atractiu, però molt interessant:

Conferència de Lluís Maria Xirinacs en Català (part 1/6)

Conferència de Lluís Maria Xirinacs en Castellà (part 1/6)

El següent documental és bastant sensacionalista però tracta els diners d’una manera encara més amplia, explica com afecten al món: l’origen dels diners, l’evolució d’aquests, les institucions implicades, les estratègies utilitzades, i la creació de guerres: la nova forma d’esclavitud. També proposa una solució radical i utòpica basada en la tecnologia. Li dóna molta importància a la ciència: enginyers, químics, dissenyadors industrials… I ens ilustra un món que utilitza les últimes tecnologies per funcionar: obtenció d’energia, transport, abolició treball, nous incentius per viure… Alhora afirma que aquest cambi radical no es pot efectuar mentres el món es regeixi segons els diners:

La Trampa del Sistema Financiero (part1/13)

Aquests tres videos anteriors ens mostren desde punts de vista diferents l’origen dels diners, l’evolució al llarg de la història i de com aquests afecten a la societat i al planeta. I es que, parlar de diners, significa parlar de persones, de societat, de recursos naturals, de treballar, de menjar, i de tot allò que es pot intercambiar, és a dir, pràcticament tot.

2010_GuillemArenas General

Quan parlem de “diners”, les primeres imatges que ens solen venir al cap son les monedes, els bitllets o un número imprès en una llibreta del banc. Es a dir: unes peces metàl·liques generalment rodones, uns papers rectangulars impressos d’una manera concreta, o una informació emmagatzemada de manera digital en el banc de dades d’una entitat bancària.

Dit això, sembla mentida que la gent dediqui tantes hores al dia per aconseguir, a final de mes, una certa quantitat d’aquestes peces, papers o xifres digitals. Mirem-ne definicions “oficials”:

Segons la RAE (Real Academia Española):
(Del lat. denarĭus).
1. m. Moneda corriente.
2. m. Hacienda, fortuna. José es hombre de dinero, pero no tiene tanto como se cree.
3. m. Moneda de plata y cobre usada en Castilla en el siglo XIV y que equivalía a dos cornados.
4. m. Antigua moneda de plata del Perú.
5. m. penique.
6. m. ochavo (moneda).
7. m. Peso de 24 granos, equivalente a 11 g y 52 cg, que se usaba para las monedas y objetos de plata.
8. m. Econ. Medio de cambio de curso legal.

Segons el IEC (Institut d’estudis Catalans):
1 1 m. [NU] Unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l’època moderna en els sistemes que en deriven, entre ells el català.
1 2 m. [NU] Unitat de llei de la moneda de plata, equivalent a un contingut en plata pura igual a una dotzena part del total.
1 3 m. [LC] [ECT] Moneda en general.
2 1 m. [LC] [ECT] [usat generalment en pl.] Suma de moneda. No ho he comprat perquè no duia prou diners. Posar diners a guany. Fer diners, arreplegar diners. Prestar diners.
2 2  [LC] diner negre: Diners no declarats al fisc.
2 3  [LC] [ECT] diners comptants: Diner efectiu.
2 4  [LC] diners engrunats: Xavalla.
2 5  [LC] [ECT] tenir diners: Ésser ric.
2 6  [LC] [ECT] tenir diners llargs: Tenir molts diners.
3 1 m. [ECT] [usat generalment en pl.] Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i serveis.
3 2  [LC] [ECT] tenir bon diner: Ésser bon pagador.
3 3  [LC] [ECT] tenir mal diner: Ésser mal pagador.

Segons la Wikipedia:
Dinero (del latín denarius o denario, moneda romana) es todo medio de intercambio común y generalmente aceptado por una sociedad que es usado para el pago de bienes (mercancías), servicios, y de cualquier tipo de obligaciones (deudas).

De totes aquestes definicions, n’hi han algunes que ens poden deixar intuïr perquè la gent li pot donar tanta importància: la 8.m., la 31m, i la de la Wikipedia. Els diners (entesos en totes les seves manifestacions) no són importants o “de valor” per ells mateixos, sinó que tenen la importància que una societat els hi dóna. Un bitllet de 500€ no serveix ni per embolicar l’entrepà de l’esmorzar. Els diners “per se” no tenen sentit ni valor sense la possibilitat de poder ser intercanviats per altres coses.

2010_GuillemArenas General