todo menos el objeto 2010

Arribat aquest punt, es plantegen un conjunt de punts que conclouen amb el cas d’estudi. Per començar s’ha partit com a objecte amb la bicicleta. Tots estem essent testimonis d’una revolució, per molts països clarament nascuda en aquest segle, segurament com a conseqüència de tot el que absorbeix el canvi climàtic: la bicicleta urbana.

Aquest ús cada vegada més massiu de bicicletes urbanes ha fet que algunes bicicletes com les fixed bikes hagin passat de ser usades per a un ofici determinat, a la vegada que tenir un rerefons com el DIY o les cultures que ha generat, a ser una bicicleta simplement mercantilitzada. L’estudi ha tractat l’evolució de les fixed bikes com a objecte i en la seva perifèria, per tant les conclusions són els diferents estats pels quals ha passat la fixed bike i com s’han vist afectats cadascun d’ells per la societat:

1. Fixed Bike Utilitària (ciclistes missatgers) :
L’inici de la transformació parteix doncs dels ciclistes missatges en grans ciutats que comencen a modificar les bicicletes anant al pinyó fix, entre d’altres modificacions, per aconseguir una fixed lleugera i àgil per a moure’s amb facilitat.

2. Objecte Des-valoritzat:
Tot objecte té un cicle de vida. En alguns casos aquest es consumeix, però no sempre és aixi. És habitual que deixem de banda un objecte abans que el seu ús utilitari hagi finalitzat. Per tant, la bicicleta aparcada al garatge agafa una des-valorització.

3. Objecte utilitari de Culte
De la mateixa manera que l’objecte perd valor, la fixed bike es converteix de nou en un objecte útil. Aquesta vegada però adquireix un valor afegit la custumització de la bici amb el DIY. A més, es busquen uns referents visuals molt minimalista que fan destacar a l’objecte cuidant els mínims detalls. Fins i tot es pot arribar a adoptar un estil de vida al voltant de l’objecte i la seva perifèria.

4. Mercantilització
Però com amb molts altres àmbits, la societat del consum absorbeix i la fixed bike passa de ser un objecte modificat per millorar les seves prestacions a fer modificacions que no aporten funcionalment però si simbolisme. A més, el pas definitiu es fa quan es pot comprar una fixed bike totalment modificada on l’usuari no entra en el romanticisme de la perifèria de l’objecte.

5. Símbol
Finalment, es troba la fixed bike com a símbol. Algunes d’aquelles bicicletes que abans de la mercantilització i l’objecte de culte eren utilitzades per a missatgeria, polo bike, cycle bike, etc. ara les podem trobar en exposicions o museus adquirint un valor elevat dona la història que porten darrera.

2010_albert soler 2010

Hi ha moltes maneres diferents de utilitzar una fixed bike. Dins la competició la més coneguda són les carreres de pista o velòdrom. No obstant, el desenvolupament de les fixed bikes ha fet que sorgissin altres tipus de esports, alguns dels quals es remunten a més d’un segle d’existència. Aquesta entrada pretén mostrar aquests diferents tipus de esdeveniments que han aparegut en la perifèria de l’objecte. Les competicions més destacades són les “alleycats races”, “l’artistic cycling”, el “cycle polo”, el “cycle ball” o darrerament els concursos de trucs sobre la bici:

Actualment cada vegada són més les carreres de fixed bikes organitzades per missatgers en bici i altres ciclistes urbans. Aquestes són anomenades “alleycats races” i la seva proliferació és deguda a la senzillesa i improvisació. Es tracte de competir per arribar primer en arribar a un punt concret de la ciutat prèviament determinat. Es podria considerar que la importància d’aquestes no és el guanyador ni la competició en sí, sinó la diversió entre els participants i el seu èmfasis. En alguns casos el premi és per a l’últim participant que arriba. Pel què fa al tipus de bicicleta utilitzada no té cap element diferenciat de una fixed bike normal, de fet, es tracte de simular el treball dels ciclistes missatgers.

De la mateixa manera que l’espontaneïtat ha creat petites competicions d’alleycats races, s’han generat altres moviments improvisats. Els concursos de trucs sobre la bici, que no són “artistic cycling”. En el cas dels trucs si que trobem una aportació a la bicicleta. Consisteix en el canvi de manillar que passa d’una manillar corbat de carretera a un de recte. El motiu és permetre el gir de la roda davantera sobre el mateix eix. A més, aquesta tendència s’ha extés a altres fixed bikes com a referent visual.

En tercer lloc, “l’artistic cycling” és una forma de ciclisme de competició “indoor” en la qual els ciclistes realitzen exercicis que poden ser, en un format peculiar, similar al ballet o la gimnàstica. Els exercicis es realitzen davant els jutges en sis rondes per minut individuals, parelles, equips de quatre o sis homes. Les fixed bike per a la modelitat artistica realment tenen unes formes fàcilment reconegudes per les adhesions al quadre que permeten a l’suari fer figures noves i d’equilibrista.

El “cycle ball”També conegut com a “radball”, és un esport similar al futbol jugat amb bicicleta. Dues persones en cada equip porten una fixed bike. En aquest cas estan prohibits tants els frens com rodes del darrera lliures. A més, es solen utilitzar els manillar de carretera invertits adoptant un aspecte visual similar a les fixed d’artistic.

Finalment, el cycle polo és un joc sobre herba molt tradicional, amb quatre jugadors per equip i una pista de 150 metres de llarg. De fet, es tracte del Polo a cavall jugat amb bicicletes. És aquest fet el que, des del meu punt de vista és un esport que pot tenir molta relació amb l’objecte i la perifèria. Concretament perquè l’objecte està en un segon terme i la perifèria adopta més importància. Les raons perquè això passes són que els seus creadors no feien res més que voler imitar un joc substituint l’element de transport principal. Es podria dir que en el “cycle ball” succeeix el mateix. No obstant, en aquest cas s’origina per una diferència de classes les quals no permeten abastar tot el que involucra el polo a cavall.

bike polo: http://www.youtube.com/watch?v=Gx4LnFXcD5s

alleycats race (molt interessant a partir del minut 1:30): http://www.youtube.com/watch?v=MNgJrfgXijg

artistic: http://www.youtube.com/watch?v=MiE1Qm7HSd8

http://en.wikipedia.org/wiki/Fixed-gear_bicycle

http://www.bcnweek.com/venividi81.html

2010_albert soler 2010

Thomas Larsen Roed es un dissenyador industrial Noruec de 27 anys que ha dedicat part de la seva vida a la fotografia i el disseny entre d’altres. La qüestió és que un dels seus projectes és FIXIESTUDIO, una web- aplicació amb un aspecte molt acurat en el que es pot muntar una fixed bike al nostre gust. D’aquesta manera es pot previsualitzar i veure si el resultat final del conjunt és el que realment desitjaríem o no.

Aquesta entrada i a la vegada pàgina web serveix per mostrar i evidenciar que s’ha comentat anteriorment. Es tracta simplement de la mercantilització d’un moviment que va començar essent contra-consumista amb el DIY i ha acabat essent absorbit pel potencial del consum. Personalment, es tracta de un nou producte. Per tant, només acabar preguntant-me: On resideix la carga emocional del moviment en aquests nous productes?

http://www.fixiestudio.com/
http://corpusfixie.wordpress.com/category/virtual/

2010_albert soler 2010

L’entorn de la bicicleta no és petit i ha creat diversitat de cultures al voltant d’aquest objecte. Bicicletes urbanes, bicicletes de culte, bicicletes mutants; Back to the future és una exposició que es va trobar a otras cosas de villarosàs. Aquesta proposava un recorregut sentimental per tot un imaginari col·lectiu relacionat amb el món clàssic de la bicicleta. Des dels seus inicis a principis del segle XX fins arribar a les urbes actuals en ple segle XXI. Tota aquesta trajectòria que va ésser breument resumida en la primera entrada dels articles. Es va realitzar una visió general dels orígens del ciclisme de competició, tant el desenvolupat en pista, velòdrom com en les de competició per etapes de carretera perquè, posteriorment, es pogués mostrar l’evolució, recuperació i adaptació de tots aquests referents visuals a l’entorn urbà actual.
En l’entrada que tracta sobre la conversió, al final s’ha parlat sobre la diferència entre les primeres conversions, realitzades principalment per millorar aspectes funcionals i els canvis que es realitzen avui en dia.

Vist el procés ningú té dubte que es tracte d’una transformació totalment a l’estil DIY. Si ens fixem en els detalls però i contextualitzem el canvi d’una bici normal a la fixed bike dins de la seva pròpia cultura, entenc que en els seus inicis eren canvis improvisats. M’explico: En procés cronològic que mostrava l’exposició Back to the Future no resultava especialment dificil veure que les primeres bicis mentre que les actuals destaquen i són fàcilment reconeixibles en la ciutat. No és que la custumització ha arribat a l’extrem on cada persona es pinta la seva bici en diversos colors, o en modifica aspectes molt concrets. La clau recau en que el mercat s’ha adonat d’un nou usuari i s’ha dedicat a la producció d’aquestes peces mercantilitzant i assumint tota la carga simbòlica que tenia el DIY. Ara, només a barcelona es troben més de 10 botigues especialitzades en diferents tipus de recanvis i peces per a les fixed bikes. Cadascuna d’aquelles parts que s’han de canviar per a tenir una fixed bike es pot trobar en diferents mesures, colors, etc.. És més, contradient la base de les fixed bike i l’utlització dels mínims, cada vegada són més les maneres de modificar que no aporten res funcional més que el simbolisme de ser fàcilment reconeguts i distingits.

Aquesta entrada doncs, critica el fenomen que s’ha localitzat en molts altres ambients, o més ben dit, en tots els productes que tornen a ser re-valoritzats. Alguns dels més recents són les sabates esportives Convers que han tornat a ser vengudes en grans quantitats, els rellotges casio o fins i tot peces de recanvi de nova producció per a Vespa. La societat de consum converteix doncs qualsevol cosa que pot atreure compradors en una societat de consum. A més, això no fa res més que restar la carga sentimental del moviment popularitzant-lo i, a la vegada, tornant a des-valoritzar.

http://www.otrascosasdevillarrosas.com/

2010_albert soler 2010

Els principis de les fixed bikes van esdevenir, com ja s’ha dit, degut a les modificacions que els missatgers de grans ciutats realitzaven a les seves bicicletes per a ser més àgils entre els cotxes. Actualment, cada vegada són més les persones que modifiquen aquella bici que l’avi utilitzava en un renovada fixed bike urbana. És per aquest motiu que Enciclika, juntament amb la col·laboració de My beautiful Parking, va presentar un taller pràctic perquè s’aprengui a fer la conversió. Es va poder assistir al taller i seguidament es concretaran en quatre passos bàsics la transformació. L’important en aquest cas és tenir en compte com actua l’entorn del moviment en cada canvi:

1. Per a començar, no totes les bicicletes són apropiades. És molt important que les pestanyes posteriors que agafen la roda siguin horitzontals ja que té un recorregut que permet tensar la cadena movent la roda cap enrere. En segon lloc, pel que fa a la bicicleta, malgrat no ser una qualitat indispensable, s’ha de procurar que l’altura de l’eix del pedalier sigui força alt, perquè donat que en les corbes no es pot deixar de pedalar, es podria tocar al terra.

2. Una vegada tenim la bici es quan es comença a treure tot el que té relació amb el canvi de relacions de velocitats, els frens i les bieles ja que es posaran unes de més petites. En aquest últim pas, depenent del tipus de pedalier es necessita eines especifiques de manera que una bona opció és anar a un taller perquè ens ho desmuntin. També, si és la primera fixed bike que es porta, es convenient deixar el fre davanter ja que ens pot ajudar mentre aprenem.

3. En tercer lloc, caldrà canviar la roda posterior ja que és la que té el “buje” o rodament lliure i es col·loca un de fix que és el que dona nom a fixed-bike. Es pot realitzar el canvi del rodament únicament, però normalment és més senzill canviar la llanta completa. A més, si es vol i per motius estètic es pot considerar canviar les dues llantes a conjunt.

4. Finalment doncs, només fa falta situar la cadena. Se’n troben de dos tipus segons el tipus d’esforç que es realitza. La diferencia entre ambdues és el seu gruix. Normalment es recomana la més gruixuda donat que aporta més fiabilitat. Per tant doncs, una vegada situada, es tensa la roda per la pestanya horitzontal i la bicicleta tècnicament ja està llesta.

Aquests punts resumeixen com és una transformació. És evident que s’ha mostrat des de una vessant més tècnica que estètica. S’ha volgut explicar d’aquesta manera perquè es considera interessant poder treure conclusions posteriorment entre la manera que els missatgers transformaven les bicicletes per a optimitzar-les o la manera que molts usuaris ho fan actualment. De fet, serà en la pròxima entrada quan es veurà com afecten els referents visuals a una conversió que, estèticament no s’hauria d’apreciar.

http://www.otrascosasdevillarrosas.com/

2010_albert soler 2010

La bicicleta des de la seva invenció ha estat objecte d’un conjunt d’evolucions per  millorar-ne alguns dels aspectes segons l’àmbit d’utilització. Cadascuna d’aquestes millores ha fet que l’objecte agafi unes particularitats concretes que poden arribar a generar una cultura al seu voltant. Unes d’aquestes bicicletes que han començat a proliferar-ne el seu ús en alguns grans nuclis urbans són les anomenades fixies.

Fixie és una abreviació anglesa del binomi fixed gear que traduït significa pinyó fix. Durant tot el cas d’estudi s’intentarà parlar amb un vocabulari planer i sense tecnicismes. Per tant, la particularitat de les bicis amb pinyó fix és que el pedal està directament unit mitjançant una cadena a la roda. Així, no es pot deixar de pedalar, simplificant el concepte del ciclisme i posant en contacte real l’usuari i l’objecte.

El que es pretén amb aquest cas d’estudi és, en primer lloc, realitzar una aproximació en el camp de les fixies bikes tant en la pròpia bici com en la cultura generada al seu voltant. D’altra banda, s’arribarà a la segona part amb més importància. Aquesta és observar el cicle en el que es veu envoltat l’objecte i les seves perifèries. Començant pels seus inicis amb la pròpia custumització de les bicis fins a que tota la carga simbòlica del objecte acaba essent assumida per la societat del consum.
Es parteix doncs amb els orígens d’aquest fenomen. El pas existent entre una bicicleta portada al mínim per facilitar-ne el seu ús fins al punt de que el contra-consumisme del Do It Yourself (DIY) es comercialitza.

Els orígens de la cultura fixed gear va néixer en els anys 80 en capitals com Nova York o San Francisco. Les empreses de missatgeria van començar a contractar ciclistes i aquests van optar per la utilització de bicicletes amb pinyó fix donat el seu mínim manteniment. El sentit pràctic i el fet d’alleugerar la bicicleta treien tant frens com tot el sistema de canvis feia que les bicicletes es pugessin moure amb gran agilitat entre els cotxes i d’aquesta manera facilitar les entregues en temps rècord.

Aquest inici de transformació de les bicicletes adaptant-les al propi usuari va fer arribar al punt en que la personalització va entrar dins del moviment de contra-consumisme amb el DIY. El que s’aconsegueixen doncs és aportar un sentiment a l’objecte. Converteixen en el seu mètode de transport en un aspecte lúdic. Mimen l’objecte, el milloren, canvien de color i comencen a adoptar una vestimenta adequada pel seu treball. Arriba doncs el punt en que tots volen tenir una bicicleta única i diferent a la resta.

Per acabar doncs amb la introducció, una frase que defineix la cultura simplista, funcional i anti-consumista dels inicies del fixed gear és el que diu Antoine de Saint-Expupéry: “la perfecció no s’aconsegueix quan no queda res per afegir, sinó quan no queda res per treure.”

http://britpopcorn.com/blog/fixies/

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=617484&idseccio_PK=1022&h=

http://britpopcorn.com/blog/category/bicycle/page/4/

2010_albert soler 2010