“Vespa; Curiosidades”
Junio 7th, 2010
Postal Vespa.
Hans Hemmert, arte con Vespa
Policia con Vespa
Inspiración Vespa
Cronología Vespa
Publicidad Vespa.
Publicidad Vespa
S. Dalí y su Vespa.
Archive
Archive for Junio, 2010
Joies VIII: De les cavernes fins a la modernitat
Junio 7th, 2010
Des de temps immemorials, l’Home s’ ha sentit atret i fascinat per decorar el seu cos amb objectes naturals minerals i animals provinents dl seu entorn. Fossin ossos d’animals caçats, pedres que li cridessin l’atenció per la seva forma o color, petxines foradades,…tots aquets elements obtenien un valor afegit per l’home de les cavernes, que el convertien en una espècie de talismà o amulet que el protegia.
Amb l’ edat de bronze, juntament amb els egipcis el descobriment dels metalls varen crear una revolució, les pedres varen ser substituïdes com armes i varen quedar fundamentalment per la seva funció de joia i talismà, mantinguent fins avui les seves característiques. Els metalls i les pedres més apreciades coma joies varen ser sempre les mes escasses, i es que l’home els hi atorgava valors simbòlics de estatus social, noblesa o riquesa per la seva possessió.
Els romans també varen posar el seu gra de sorra, donant un valor simbòlic de unió matrimonial entre dos persones a una aliança feta de ferro, avui dia aquesta aliança perdura en els nostres dies però amb gran varietat de materials, però el mateix valor simbòlic.
A l’Edat mitjana trobem un nou element, el fermall, unes joies usades exclusivament per els privilegiats de l’aristocràcia, membres de la família reial i els nobles, que aquet petit penjoll de metall amb incrustacions de pedres precioses atorgava un estatus a uns pocs privilegiats essers vius.
A partir del segle XIX, el món de la joieria entra dins el camp de la moda, artistes, pintors, orfebres…dissenyen i elaboren artesanalment aquetes peces de metall i pedres precioses i tan preuades com son els diamants. S’imposa un estil ostentós per tal de donar a conèixer a tothom el seu estatus social mitjançant les seves “medalles”.
Avui dia, amb la incorporació de nous materials considerats no nobles com els plàstics, feltre, en general la bijuteria, ha fet que les persones donguin un valor substancial o intangible a petits objectes que els utilitza per al dia a dia com a elements decoratius, per reforçar i millorar la seva imatge…o per altres finalitats.
No hi ha cap criteri ni cap pauta a seguir, l’home decideix i posa valor als objectes.
FONT: Opinió personal
anell comestible
“Vespa, objeto del diseño industrial”
Junio 7th, 2010
Vespa es un fenómeno social. Hoy en día se ha reproducido en objetos de uso doméstico como lámparas u otros utensilios de colección.
La customización de los modelos originales es casi una fase imprescindible dentro de la vida útil de una moto Vespa.
Reloj despertador inspirado en el contador de Vespa.
Silla con frontal de Vespa, estudio Bel&Bel http://www.belybel.com/nosaltres_inici_cas_belybel.html
Prototipos, Bel&Bel
Lampara Vespa.
60 “primaveras” de Vespa
Junio 7th, 2010
Piaggio fue fundada en Génova en 1884 por Rinaldo Piaggio, que por aquel entonces contaba con 22 años de edad.
La fábrica de Rinaldo se dedicó en un primer momento a las piezas para embarcaciones de lujo. Pero a finales de siglo, Piaggio producía también vagonetas, camiones de mercancías, vehículos de lujo y motores, tranvías y carcasas para camiones especiales.
Con la Primera Guerra Mundial se produjo una nueva diversificación que distinguiría las actividades de Piaggio durante muchas décadas. La empresa empezó a fabricar aeroplanos e hidroaviones. Las fábricas se iban extendiendo: en 1917 Piaggio abrió una nueva planta en Pisa, y cuatro años después se hizo cargo de una pequeña fábrica en Pontedera, que primero se convirtió en el centro de la producción aeronáutica (propulsores, motores y aeronaves completas) y tras la Segunda Guerra Mundial fue testigo del nacimiento del icono Vespa.
Veamos una breve cronología ilustrada de Vespa.
“Vespa&Cine”
Junio 7th, 2010
Vespa no es sólo un fenómeno de mercado. Forma parte de la historia social. En los años de la “Dolce Vita” la Vespa se convirtió en un sinónimo de scooter, los periodistas extranjeros describían Italia como “el país de la Vespa”, y el papel de la Vespa en la historia social, no solamente en Italia sino en el extranjero, se puede contemplar por su presencia en centenares de películas. Hoy en día, seguimos contando su historia.
Audrey Hepburn y Gregory Peck en “Vacaciones en Roma” fueron los primeros de una larga serie de actores y actrices internacionales que han viajado en la scooter más famosa del mundo, en una filmografía que abarca desde “Quadrophenia” a “American Graffiti”, desde “El talento de Mr. Ripley” a “102 Dálmatas”, por no mencionar “Caro Diario”.
En sesiones de fotos, películas o en el plató, la Vespa ha sido la “compañera de viaje” para nombres de la talla de Raquel Welch, Ursula Andress, Geraldine Chaplin, Joan Collins, Jayne Mansfield, Virna Lisi, Milla Jovovich, Marcello Mastroianni, Charlton Heston, John Wayne, Henry Fonda, Gary Cooper, Anthony Perkins, Jean-Paul Belmondo, Nanni Moretti, Sting, Antonio Banderas, Matt Damon, Gérard Depardieu, Jude Law, Eddie Murphy y Owen Wilson.
Quadrophenia, 1979
Quadrophenia, 1979
Vacacionesen Roma, 1953
Joies VII: Un reforç a la nostra singularitat
Junio 7th, 2010
Des de temps immemorials, l’home s’ha adornat amb joies i altres elements. La joia és símbol de distinció i ajuda a reforçar la nostra singularitat, afany etern de tots nosaltres.
Com adorn, la joia està dotada d’atributs i significats. Lluir implica completar el missatge que els altres aprecien en la nostra imatge personal, ja que estan dissenyades per a potenciar-la. Ara bé, vol dir el mateix una arracada que un braçalet? Cal no oblidar que per a cada joia hi ha un lloc i un significat implícit, no sempre percebut. Segons quina part del cos ens adornem amb ella, predomina amb més intensitat una sensació.
El cap, signe regi i “capital” per a la nostra existència, quan s’adorna produeix una sensació de celsitud i magnificència. Des dels governants maies fins a la noblesa europea han adornat les seves testes amb refulgents joies, amb l’objectiu de transmetre a qui els miren, la brillantor de les seves ments com a líders. Tal és el seu poder, que una de les majors ofenses que se li pot fer a una persona és obligar-la a portar una falsa joia en el seu cap que, bé per tenir una forma extravagant o per estar realitzada en un material “innoble”, no fa més que humiliar a qui es trobi sota ella (valgui com a exemple el de Jesucrist i la corona d’espines).
El rostre és el mirall de l’ànima i tot bon mirall té un bon marc. El collar centra la nostra mirada entre els cabells i aquest. És la joia més suggestiva, concreta i exacta i serveix per emmarcar la nostra cara. Les joies no només adornen cap i coll, també ens confereixen força i seguretat amb només canviar la seva ubicació. El braçalet ha acompanyat a innombrables guerrers i endureix la imatge d’algunes tribus urbanes. Els anells són símbol de poder, força i seguretat, especialment en els homes. I, en la dona, tenen, a més, la propietat de estilitzar les seves mans.
Les medalles reposen sobre el pit, a prop del cor, igual que els fermalls i les insígnies. Amb elles expressem la nostra pertinença a un grup determinat o que hem estat considerats mereixedors de la mateixa. Transmetem singularitat, sentim reconeixement.
Fins ara hem dit que la joia aporta singularitat, seguretat, concreció, magnificència, reconeixement i força però, tenint en compte el culte de la nostra societat a la seducció, la joia no deixa de reforçar aquest propòsit si se la “deixa caure” per la escletxa de l’escot o se la situa per sota de la cintura, com les sensuals turmelleres.
La joia aporta moral i es llueix amb seguretat, bé perquè és sinònim de la nostra capacitat econòmica, bé perquè és un regal d’algun que ens estima. En aquest últim cas la sensació és difícil d’explicar. Quan lluïm aquest tipus de obsequis ens fem especials: imprescindibles.
La joieria és un art. L’art de convertir quelcom escàs com la perla, el diamant o el platí, en alguna cosa únic que reforça la nostra singularitat. La joieria és tan perfecta que és a ella a qui recorrem per alegrar amb arracades la part menys expressiva del nostre rostre: les orelles. Si la perruqueria les oculta o les delimita, la joieria les remata amb extrem i cura gust i, el més important, quan algú ens regala una joia, és com si ens en regalés un piló.
Fonts: http://www.solonosotras.com/archivo/17/mod-artic-101001.htm
http://www.joyasybisuteria.com/joyas/
Joies VI: Els temps avancen i els valors es perden….
Junio 7th, 2010
Els avenços tecnològics en joieria, els nous mètodes de talla de pedres precioses i els nous mètodes de tractaments de les gemmes han propiciat que el comerç de les joies hagi augmentat espectacularment, de manera que persones de qualsevol estatus social puguin tenir accés a les joies més belles.
D’altra banda el simbolisme de les gemmes s’ha mantingut entre la societat, encara que les creences en la influència de les pedres precioses i semiprecioses en la vida de les persones han disminuït, es manté la seva simbologia i la seva influència en la sort i en la salut .
Tot tipus de joies: anells, collarets, penjolls, polseres, braçalets, arracades, amb tot tipus de pedres precioses o semiprecioses, diamants, robins, safirs, maragdes, granats, ametistes, aiguamarines .. i encastats en els més bells metalls preciosos: or, plata, platí, rodi … i amb els més variats i bells dissenys de gemmes, tot es comercialitza avui a l’abast del consumidor mitjà.
En definitiva avui la joieria està socialment més estesa que mai i les joies i pedres precioses són admirades per el major nombre de persones, mes que mai.
Però potser s’està oblidant més el valor antic d’ una peça d’ artesania, d’ una joia unica que ens feia sentir especials de tenir aquell petit tresor que ningu més tenia igual i que per aixó el feia únic i especial.
En canvi ara la joieria està encaminada cap al col·leccionisme i la globalització, i aquí hi ha algunes marques de joieria que han deixat constància d’aquesta tendència, com és la marca TOUS, amb el seu mític i repetitiu os, que el podem trobar en anells, collarets, bosses….originals i de copia, des de les “noies tous” com ara Eugenia Martínez de Iruijo fins acabar amb la dependenta de la fleca de la cantonada.
O també trobem la marca PANDORA, on et venen una polsera: original, diferent, construïda peça per peça segons el teu gust, estil, butxaca… que al cap i a la fi no deixa de ser la repetició la mateixa polsera amb el posicionament de les peces segons el criteri individual de cadascú.
Quin valor té la joia d’ avui dia? El valor de la repetició? De formar part d’ un grup “exclusiu” on llueixes una joia que existeixen 50.000 més d’idèntiques a la teva en tot el món?
Els temps avancen i els valors es perden….
Fonts: http://www.raulybarra.com/notijoya/archivosnotijoya5/5joyeria_origenes.htm
http://issuu.com/redtic/docs/joyas
Opinió personal
“Quadrophenia 1979″
Junio 7th, 2010
Londres, 1964
El nacimiento de dos sectas juveniles rivales, los Mods y los Rockers, trae consecuencias devastadoras. Para Jimmy y para sus compinches, una cuadrilla bien trajeada, siempre a lomos de sus scooters y continuamente tragando pastillas, ser un Mod es una forma de vida, es pertenecer a su generación.
Todos juntos se van a Brighton, de cabeza a una orgía de drogas, emociones y batallas campales contra los Rockers. ¿Acabará Jimmy convertido en un héroe o se desilusionará con su forma de vida? ”Yo no quiero ser igual que cualquier otro; por eso soy un Mod. ¿Te enteras?”, Jimmy.
Les bulles pétillantes,…du Champagne - III
Junio 7th, 2010
Champagne, el “calimocho” de los ricos.
“En una discoteca monegasca, los jóvenes y los menos jóvenes alardean comprando botellas de champagne extremadamente caras pero para ellos, mas caro es, mejor es la fiesta!”
Video:
Desde siempre, el champagne ha sido una bebida “reservada” para los más ricos, y se ha bebido en ocasiones especiales.
Pero desde hace algunos años, las casas de champagne han visto llegar un nuevo tipo de clientela, que lejos estaban de imaginar que podrían tener.
Si uno se fija, en los video-clips de música de los grandes raperos estadounidenses, los coches, las chicas, el dinero,… también vienen acompañados por las mejores botellas de las más prestigiosas y caras marcas de champagne.
Cristal, una de las botellas de Louis Roederer, ha sido durante algunos años el champagne escogido por los raperos, y que gracias a ellos ha abierto un nuevo mercado; más joven y más “informal”.
En ciertas discotecas, por ejemplo, podemos encontrar botellas de gran formato a un precio desorbitado, siempre reservadas para aquellas personas que se encuentran en la zona vip. Hay botellas que se llegan a vender a mas de 20.000€. Por ejemplo en el video del enlace superior, podemos ver como un joven regla una factura de 5.000 € por lo que ha pedido, y no se le ocurre otra cosa que sacudir la botella y desperdiciar la mitad de ella.
Este tipo de comportamiento ha preocupado a estas grandes marcas del champagne, por la posible mala imagen que podrían dar al producto que tanto prestigio ha adquirido durante toda su existencia.
Existe el famoso caso entre Jay-Z y Cristal, donde el rapero interpreta como racista los comentarios de la marca Roederer sobre la posible mala imagen que ellos pueden dar a su champagne.
Desde entonces se creo un complot contra la botella de Cristal de la casa Louis Roederer, y en todos los bares y restaurantes de los grandes raperos americanos dejaron de servir este champagne. Desde entonces Armand de Brignac a sido el elegido para ser “el champagne oficial” de rap. Seguramente seleccionado por la decoración de su botella y la fuerte analogía que se da para representar la riqueza y la desmesura.
