todo menos el objeto 2010

Hi ha moltes maneres diferents de utilitzar una fixed bike. Dins la competició la més coneguda són les carreres de pista o velòdrom. No obstant, el desenvolupament de les fixed bikes ha fet que sorgissin altres tipus de esports, alguns dels quals es remunten a més d’un segle d’existència. Aquesta entrada pretén mostrar aquests diferents tipus de esdeveniments que han aparegut en la perifèria de l’objecte. Les competicions més destacades són les “alleycats races”, “l’artistic cycling”, el “cycle polo”, el “cycle ball” o darrerament els concursos de trucs sobre la bici:

Actualment cada vegada són més les carreres de fixed bikes organitzades per missatgers en bici i altres ciclistes urbans. Aquestes són anomenades “alleycats races” i la seva proliferació és deguda a la senzillesa i improvisació. Es tracte de competir per arribar primer en arribar a un punt concret de la ciutat prèviament determinat. Es podria considerar que la importància d’aquestes no és el guanyador ni la competició en sí, sinó la diversió entre els participants i el seu èmfasis. En alguns casos el premi és per a l’últim participant que arriba. Pel què fa al tipus de bicicleta utilitzada no té cap element diferenciat de una fixed bike normal, de fet, es tracte de simular el treball dels ciclistes missatgers.

De la mateixa manera que l’espontaneïtat ha creat petites competicions d’alleycats races, s’han generat altres moviments improvisats. Els concursos de trucs sobre la bici, que no són “artistic cycling”. En el cas dels trucs si que trobem una aportació a la bicicleta. Consisteix en el canvi de manillar que passa d’una manillar corbat de carretera a un de recte. El motiu és permetre el gir de la roda davantera sobre el mateix eix. A més, aquesta tendència s’ha extés a altres fixed bikes com a referent visual.

En tercer lloc, “l’artistic cycling” és una forma de ciclisme de competició “indoor” en la qual els ciclistes realitzen exercicis que poden ser, en un format peculiar, similar al ballet o la gimnàstica. Els exercicis es realitzen davant els jutges en sis rondes per minut individuals, parelles, equips de quatre o sis homes. Les fixed bike per a la modelitat artistica realment tenen unes formes fàcilment reconegudes per les adhesions al quadre que permeten a l’suari fer figures noves i d’equilibrista.

El “cycle ball”També conegut com a “radball”, és un esport similar al futbol jugat amb bicicleta. Dues persones en cada equip porten una fixed bike. En aquest cas estan prohibits tants els frens com rodes del darrera lliures. A més, es solen utilitzar els manillar de carretera invertits adoptant un aspecte visual similar a les fixed d’artistic.

Finalment, el cycle polo és un joc sobre herba molt tradicional, amb quatre jugadors per equip i una pista de 150 metres de llarg. De fet, es tracte del Polo a cavall jugat amb bicicletes. És aquest fet el que, des del meu punt de vista és un esport que pot tenir molta relació amb l’objecte i la perifèria. Concretament perquè l’objecte està en un segon terme i la perifèria adopta més importància. Les raons perquè això passes són que els seus creadors no feien res més que voler imitar un joc substituint l’element de transport principal. Es podria dir que en el “cycle ball” succeeix el mateix. No obstant, en aquest cas s’origina per una diferència de classes les quals no permeten abastar tot el que involucra el polo a cavall.

bike polo: http://www.youtube.com/watch?v=Gx4LnFXcD5s

alleycats race (molt interessant a partir del minut 1:30): http://www.youtube.com/watch?v=MNgJrfgXijg

artistic: http://www.youtube.com/watch?v=MiE1Qm7HSd8

http://en.wikipedia.org/wiki/Fixed-gear_bicycle

http://www.bcnweek.com/venividi81.html

2010_albert soler 2010

He dedicado los posts anteriores a la explicación y razonamiento del diseño de los suvenires y su existencia en la sociedad, este post se centrará en un artista que a partir de los suvenires más comunes de varias ciudades crea una imagen superponiendo lo ficticio con la realidad. El suvenir se integra en la imagen y se crea una unión entre lo turístico consumista y lo cultural. Michael Hughes, fotógrafo, comenta que intenta “comprar los suvenires más habituales, los que más se venden en el mercado, no me informo antes, sólo observo lo que compra la gente y luego lo selecciono para la fotografía.” Es la reproducción del monumento típico culturalmente conocido substituido por lo barato de un suvenir que crea un contraste entre lo protegido y lo comercialmente vendido. Su primera fotografía la realizó en 1998, durante un viaje a NY, estaba tomando un café en una taza de cartón en el ferry de Staaten Island. Mientras observaba la Estatua de la Libertad se dio cuenta de que su taza llevaba impresa un dibujo del monumento, y se le ocurrió hacer una foto de ella, colocando el monumento pintado sobre el real.

En sus fotografías el suvenir se funde con el fondo creando una imagen cómica: un estuche de plástico con forma de autobús que recorre las calles de Londres, una niña comiéndose un helado con forma de torre de Pisa o un dromedario de peluche paseándose por los alrededores de las pirámides en El Cairo. Hughes reproduce la realidad para que los mismos suvenires que se coleccionan y después de unos años se llegan a tirar, formen parte de un recuerdo aún más intenso, es el hecho de combinar dos medios (la fotografía y el consumismo) para crear un suvenir único.

M. Hughes eleva el suvenir a un nivel de arte, crea una imagen errónea del lugar imponiendo lo comercial sobre el original. La gente que lo contempla se sentirá reflejada en ella, ya que el suvenir tiene la potencia de hacer recordar y revivir los momentos e experiencias olvidadas de unas vacaciones.

Fuentes de información:

http://www.geekool.com/426-Los_souvenirs_de_Michael_Hughes.htm

http://worldjumper.blogspot.com/2009/08/souvenir-landmarks-by-michael-hughes.html

http://www.flickr.com/photos/michael_hughes/sets/346406/

2010_marion frei 2010

El 5 de Maig de 1886, el farmacèutic i coronel de l’exèrcit del sud dels Estats Units de 54 anys, de nom John Styth Pemberton, va crear la formula de la Coca-Cola a la “Jacobs Pharmacy” de la ciutat d’Atlanta, Geòrgia. Ho va fer basant-se en l’èxit del famós Vi Mariani, una beguda alcohòlica a base de  vi i fulla de coca macerada, formulada el 1863 per el químic italià Angelo Mariani. Tot hi que Pemberton hi va afegir fulles de cola amb el nom de: Pemerbton’s French Wine Coca.

Degut a que el mateix any a Atlanta es va limitar el consum d’alcohol, Pemberton va eliminar el vi per aigua amb gas. Amb l’objectiu de crear un remei que va començar sent comercialitzat com una medicina que alleugerava el mal de cap i les nàusees, convertint-se així en una medecina patentada. Més tard es va vendre a la farmàcia com a remei que calmava la set per cinc centaus el vas.

Tot hi això, existeix una altra versió no oficial que diu que l’origen de la Coca-Cola va ser degut a la necessitat del propi Pemberton, per intentar deixar la seva addicció a la morfina, i per això va crear aquesta beguda amb extractes de fulla de morfina, però tot hi aconseguir-ho, es va fer addicte a aquesta nova beguda.

Tornant a la versió oficial, Frank Robinson soci i contable del farmacèutic, va ser qui va donar el nom de Coca-Cola, i amb la seva cal·ligrafia va dissenyar el logotip que coneixem actualment.

Quan es va descobrir la potencia addictiva de la substància, es va substituir el contingut de coca per cafeïna. Tot hi que avui encara conté extractes no-alcalhoides de fulles de coca.

Al començament, donades les seves característiques medicinals, la Coca-Cola, es venia per primera vegada en els bars.

Fent un parèntesi a la història. La composició del xarop base de la Coca-Cola, ha sigut desvelat recentment al llibre “Deu, Pàtria i Coca-Cola: La historia prohibida de la beguda més famosa del món” de l’escriptor nord-americà Mark Pendergrast.  La fórmula és un secret comercial, guardat en un banc d’Atlanta. Una llegenda urbana assegura que només dos directius hi tenen accés.”Tan sols dos persones, en teoria coneixen exactament la fórmula . Mai viatgen junts, ni coincideixen en els mateixos llocs, ni mengen els mateixos plats, ni dormen en el mateix hotel.

La recepta secreta denominada “Merchandise 7X”, esta guardada al Sun Trust Bank Building d’Atlanta, Geòrgia.

http://www.tangaworld.com/es/

2010_laia serch 2010

“..un pobre beu cervesa, un milionari beu champagne, però segurament els dos beuen

Coca-Cola”.

Mary Gah Humpreys (1894)

Un bon exemple de publicitat que exemplifica aquesta frase podria ser aquest anunci:

http://www.youtube.com/watch?v=Exgw8cEgpck

Coca-Cola, ha passat de ser un producte extraordinari,un medicament, a ser el producte mundialment més conegut al llarg del segle XX.

Coca-Cola és molt més que un refresc, tothom la coneix; com a marca, com a producte, com a icona tots la relacionem amb una idea pròpia al subconscient, ja sigui pel gust, el color, la imatge, la publicitat o la música,… Sense voler, forma part de nosaltres.

Quin és el seu secret? La seva fórmula? la manera com ha aconseguit establir un vincle per conectarse amb els consumidors de diferents cultures, èpoques o edats?

Mary Gah Humpreys quan deia que el secret de la Coca-Cola era el seu caràcter democràtic, on qualsevol persona pot beure i sentir-se identificada amb Coca-Cola, segurament tenia raó. Ja siguin treballadors, intel·lectuals, blancs, negres, de dretes o d’esquerres…

Tot hi això, com ha arribar a ser l’imperi que és actualment?, quins han sigut els detonants que han produït aquest fenomen, quins esdeveniments, estratègies o procediments s’han donat perquè actualment sigui el refresc més popular i conegut del món (actualment es ven a més de 200 països del món i es consumeixen  45.000 ampolles per segon), i juntament amb l’expressió OK, Coca-Cola és la paraula més universalment coneguda, per un 94% de la població mundial.

Convertint-se en símbol de l’estil de vida Nord-americana i Occidental. En cada un d’aquests països, s’ha establert com a negoci local, com part de la comunitat, creant llocs de treball, desenvolupant iniciatives culturals i mediambientals.

Coca-Cola i les empreses embotelladores són de confiança en els llocs on s’han establert, involucrant-se en educació, desenvolupament de programes per a joves o iniciatives locals.

Segurament  també hi tenen molt a veure la infinitat de llegendes urbanes, mites, rumors, curiositats o contradiccions al voltant d’aquesta marca,…

Així doncs per conèixer i entendre el fenomen Coca-Cola cal endinsar-nos en la seva historia, el seu passat, present i futur.

2010_laia serch 2010

Thomas Larsen Roed es un dissenyador industrial Noruec de 27 anys que ha dedicat part de la seva vida a la fotografia i el disseny entre d’altres. La qüestió és que un dels seus projectes és FIXIESTUDIO, una web- aplicació amb un aspecte molt acurat en el que es pot muntar una fixed bike al nostre gust. D’aquesta manera es pot previsualitzar i veure si el resultat final del conjunt és el que realment desitjaríem o no.

Aquesta entrada i a la vegada pàgina web serveix per mostrar i evidenciar que s’ha comentat anteriorment. Es tracta simplement de la mercantilització d’un moviment que va començar essent contra-consumista amb el DIY i ha acabat essent absorbit pel potencial del consum. Personalment, es tracta de un nou producte. Per tant, només acabar preguntant-me: On resideix la carga emocional del moviment en aquests nous productes?

http://www.fixiestudio.com/
http://corpusfixie.wordpress.com/category/virtual/

2010_albert soler 2010

L’entorn de la bicicleta no és petit i ha creat diversitat de cultures al voltant d’aquest objecte. Bicicletes urbanes, bicicletes de culte, bicicletes mutants; Back to the future és una exposició que es va trobar a otras cosas de villarosàs. Aquesta proposava un recorregut sentimental per tot un imaginari col·lectiu relacionat amb el món clàssic de la bicicleta. Des dels seus inicis a principis del segle XX fins arribar a les urbes actuals en ple segle XXI. Tota aquesta trajectòria que va ésser breument resumida en la primera entrada dels articles. Es va realitzar una visió general dels orígens del ciclisme de competició, tant el desenvolupat en pista, velòdrom com en les de competició per etapes de carretera perquè, posteriorment, es pogués mostrar l’evolució, recuperació i adaptació de tots aquests referents visuals a l’entorn urbà actual.
En l’entrada que tracta sobre la conversió, al final s’ha parlat sobre la diferència entre les primeres conversions, realitzades principalment per millorar aspectes funcionals i els canvis que es realitzen avui en dia.

Vist el procés ningú té dubte que es tracte d’una transformació totalment a l’estil DIY. Si ens fixem en els detalls però i contextualitzem el canvi d’una bici normal a la fixed bike dins de la seva pròpia cultura, entenc que en els seus inicis eren canvis improvisats. M’explico: En procés cronològic que mostrava l’exposició Back to the Future no resultava especialment dificil veure que les primeres bicis mentre que les actuals destaquen i són fàcilment reconeixibles en la ciutat. No és que la custumització ha arribat a l’extrem on cada persona es pinta la seva bici en diversos colors, o en modifica aspectes molt concrets. La clau recau en que el mercat s’ha adonat d’un nou usuari i s’ha dedicat a la producció d’aquestes peces mercantilitzant i assumint tota la carga simbòlica que tenia el DIY. Ara, només a barcelona es troben més de 10 botigues especialitzades en diferents tipus de recanvis i peces per a les fixed bikes. Cadascuna d’aquelles parts que s’han de canviar per a tenir una fixed bike es pot trobar en diferents mesures, colors, etc.. És més, contradient la base de les fixed bike i l’utlització dels mínims, cada vegada són més les maneres de modificar que no aporten res funcional més que el simbolisme de ser fàcilment reconeguts i distingits.

Aquesta entrada doncs, critica el fenomen que s’ha localitzat en molts altres ambients, o més ben dit, en tots els productes que tornen a ser re-valoritzats. Alguns dels més recents són les sabates esportives Convers que han tornat a ser vengudes en grans quantitats, els rellotges casio o fins i tot peces de recanvi de nova producció per a Vespa. La societat de consum converteix doncs qualsevol cosa que pot atreure compradors en una societat de consum. A més, això no fa res més que restar la carga sentimental del moviment popularitzant-lo i, a la vegada, tornant a des-valoritzar.

http://www.otrascosasdevillarrosas.com/

2010_albert soler 2010

Els principis de les fixed bikes van esdevenir, com ja s’ha dit, degut a les modificacions que els missatgers de grans ciutats realitzaven a les seves bicicletes per a ser més àgils entre els cotxes. Actualment, cada vegada són més les persones que modifiquen aquella bici que l’avi utilitzava en un renovada fixed bike urbana. És per aquest motiu que Enciclika, juntament amb la col·laboració de My beautiful Parking, va presentar un taller pràctic perquè s’aprengui a fer la conversió. Es va poder assistir al taller i seguidament es concretaran en quatre passos bàsics la transformació. L’important en aquest cas és tenir en compte com actua l’entorn del moviment en cada canvi:

1. Per a començar, no totes les bicicletes són apropiades. És molt important que les pestanyes posteriors que agafen la roda siguin horitzontals ja que té un recorregut que permet tensar la cadena movent la roda cap enrere. En segon lloc, pel que fa a la bicicleta, malgrat no ser una qualitat indispensable, s’ha de procurar que l’altura de l’eix del pedalier sigui força alt, perquè donat que en les corbes no es pot deixar de pedalar, es podria tocar al terra.

2. Una vegada tenim la bici es quan es comença a treure tot el que té relació amb el canvi de relacions de velocitats, els frens i les bieles ja que es posaran unes de més petites. En aquest últim pas, depenent del tipus de pedalier es necessita eines especifiques de manera que una bona opció és anar a un taller perquè ens ho desmuntin. També, si és la primera fixed bike que es porta, es convenient deixar el fre davanter ja que ens pot ajudar mentre aprenem.

3. En tercer lloc, caldrà canviar la roda posterior ja que és la que té el “buje” o rodament lliure i es col·loca un de fix que és el que dona nom a fixed-bike. Es pot realitzar el canvi del rodament únicament, però normalment és més senzill canviar la llanta completa. A més, si es vol i per motius estètic es pot considerar canviar les dues llantes a conjunt.

4. Finalment doncs, només fa falta situar la cadena. Se’n troben de dos tipus segons el tipus d’esforç que es realitza. La diferencia entre ambdues és el seu gruix. Normalment es recomana la més gruixuda donat que aporta més fiabilitat. Per tant doncs, una vegada situada, es tensa la roda per la pestanya horitzontal i la bicicleta tècnicament ja està llesta.

Aquests punts resumeixen com és una transformació. És evident que s’ha mostrat des de una vessant més tècnica que estètica. S’ha volgut explicar d’aquesta manera perquè es considera interessant poder treure conclusions posteriorment entre la manera que els missatgers transformaven les bicicletes per a optimitzar-les o la manera que molts usuaris ho fan actualment. De fet, serà en la pròxima entrada quan es veurà com afecten els referents visuals a una conversió que, estèticament no s’hauria d’apreciar.

http://www.otrascosasdevillarrosas.com/

2010_albert soler 2010

Ya es conocido que en los últimos años, Apple ha conseguido generar una expectativa abismal con el lanzamiento de todos sus productos mediante las magistrales presentaciones de Steve Jobs. Una de las primeras fue la revolucionaria presentación del MacBook Air, llegando con un sobre A4 y sacándolo de su interior.

MacBook Air Presentation

Más tarde, con la presentación de Iphone también fueron capaces de conseguir un gran revuelo. Este interés ha ido creciendo y creciendo a medida que Apple ha ido lanzando sus productos. En su último lanzamiento, el Ipad, generó tal expectativa que muchos consumidores ya realizaron diseños virtuales de cómo creían que podría ser el Tablet de Mac mucho antes de su presentación.

Apple Table Rumors

El próximo producto que Apple pondrá a la venta, que según las previsiones será este mismo año, es el nuevo Iphone 4G. Desde que unos meses atrás se supo la noticia han habido ciertos sucesos en torno al producto que han hecho subir su popularidad hasta la cima sin haber salido aún a la venta. Hay quien piensa incluso que todo puede tratarse de una estrategia publicitaria que ha tramado Apple. Publicaré todas las anécdotas en torno al objeto para que cada cuál saque sus propias conclusiones.

2010albertpedrero 2010 iphone4g

Desde que el hombre existe, ha sentido la apremiante necesidad de tener junto a él diversos objetos. En la infancia, los niños pequeños coleccio­nan sus juguetes preferidos, recogen chapas. En la adoles­cencia, los jóvenes recopilan música, fotografías de sus ídolos favoritos, guardan con celo las cartas de sus amigos. En la edad adulta, nos encontra­mos colecciones de revistas, álbumes de familia, etc., cosas que por una u otra razón invaden nuestra existencia y poseen para nosotros un valor espe­cial. El coleccionismo es, por lo tanto, innato al ser humano desde sus pro­pios orígenes, desde aquel momento en que el hombre tuvo sus propias ideas sobre él mismo y el mundo.

Los objetos tienen un sentido y un sig­nificado único. El hombre desde niño los colecciona ya que poseen para él un carácter especial, ajeno al del objeto en sí mismo. Son valores añadidos, ya sean, estéticos, sentimentales, mágicos o religiosos. Valores fuera de la constitución y significado original de la pieza, creados a partir de su descontextualización.

“Los objetos tiene dos funciones: pueden ser utilizados o poseídos.”

Despojado de su actividad práctica, se produce un proceso de abs­tracción en el objeto, ya no tiene el sentido que poseía anteriormente, sino otro u otros nuevos. Se establece por tanto una relación estrecha entre el sujeto y el objeto, llegando a convertirse este último, en pieza de colección.

Nosotros elegimos lo que nos gusta para crear nuestro pequeño microcosmos. Las casas, son diferentes porque las personas también lo son, sin darnos cuenta comenzamos a formar una relación estrecha con los ele­mentos que nos rodean, empezamos a amar nuestras cosas, e incluso a veces a apasionarnos con ellas.

Pero qué pasa cuando llega el momento que lo que elegimos para coleccionar nos viene dado? Qué pasa cuando coleccionamos cosas que sólo son para coleccionar? Esos fascículos de los quioscos que inundan la publicidad de la televisión, los cromos de panini…o el objeto de coleccionismo en el mundo mas cool, los art toys.

Entonces , la cuestión es, estamos coleccionando algo que compramos sabiendo que muy probable lo tengan miles de personas , entonces qué sentido tiene? estamos creando nuestro propio microcosmos, o el microcosmos que quieren que creemos ?

Baudrillard, Jean. “The System of Collecting”, en The Cultures of Collecting.

2010_JordiRabal 2010 coleccionismo, toys

Antigament, el marit lligava als turmells i els canells de la núvia amb cordes fetes de herbes, perquè la tradició deia que amb aquest ritual l’ànima de la dona no l’abandonaria ràpidament. Al pas dels anys i amb els canvis en les creences, el sentit i el material de les cordes ha evolucionat. Avui, els esposos intercanvien dels anells i se’ls col·loquen en el dit anular en senyal d’aliança. Els anells d’herba van passar a ser de cuir, però com es deterioraven per l’ús es va optar per la pedra polida.

Aquesta, encara que era resistent, era poc o gens estètica, així que es va optar pels metalls fins arribar als preciosos com la plata i l’or.
En general, els anells de casament històricament s’han dut al dit anular (anomenat així per ser justament el portador habitual de l’anell) esquerre.
S’especula amb que això és així perquè els romans creien que existia una vena que connectava aquest dit directament amb el cor.

Una alternativa a aquesta tradició és que, en les antigues astrologia, cada dit de la mà s’associava amb un planeta, i l’anular de la mà esquerra es relacionava amb el Sol d’aquesta manera, l’ús d’un anell de noces en aquest dit significava la proclamació pública de la unió a la llum del dia, en altres paraules, el món conscient i clarament visible de la comunitat humana.
Aquesta correspondència està més fortament emfatitzada per la tendència general de fabricar amb or dels anells de casament, i l’or el metall que simbolitza el Sol en les tradicions de moltes cultures.

Els anells de casament capturen els aspectes cerimonial, simbòlic i comunitari del matrimoni, i conserven aquests nivells de significat com un constant recordatori.

casament romà

Fonts: http://www.lukor.com/hogarysalud/05052701.htm

http://www.raulybarra.com/notijoya/archivosnotijoya2/2arras_matrimonio.htm

http://www.joyaestilo.es/alianzas-de-boda-anillos-de-matrimonio.html

2010_MerceYlla General